dimarts, 1 de juliol de 2014

Cronica Catllaràs 2014

Avui en Pere i jo (Pep) hem anat a fer la pedalada mensual que ens hem proposat fer durant aquest 2.014. Aquest mes de juny teníem moltes opcions ja que n’hi havien moltes per fer. La nostra escollida, sobretot mirant el nostre calendari apretat, va ser la Catllaràs.

Ens trobem a dos quarts de set del matí  a Vidrà, per anar cap a Sant Julià de Cerdanyola. Avui em toca dur la bala vermella a mi, ja que en Pere es busca ‘’l’excusa’’ que ha dormit poc. No em fa res. A més a més avui és el seu sant, el deixarem dormir un ratet més. Per el camí ens fot un bon ruixat, fins i tot cau pedra. Mentre conduïa estava pensant la mandra que em fotia pedalar amb aquell temps.

Arribem a St. Julià i resulta que allà casi bé no ha plogut. Aparquem el cotxe i comencem a arreglar les coses per començar a pedalar. Quan ho tenim tot per allà fora estès, es fot a ploure altre cop i amb prou feines tenim temps de tancar el maleter del cotxe i ficar-nos a dins. Al cap de deu minuts ja ha parat i llavors sí, sense pressa però sense pausa, ho ‘’configurem’’ tot per pedalar. Sembla que el dia estarà tapat però que de moment no plourà..


A les 8:30 i ben puntuals ja som a la sortida. Al veure que la cosa aniria amb retard, ens fem una foto ( el fotògraf és tant ben parit que ens en tira 8!!!).


Amb en Pere ia de bon principi veiem que aquets de la comarca del Berguedà son ben parits. Una gran estelada penja d’una paret  al costat de la sortida. I per marcar la sortida ho fan amb una traca de tres collons.

Així dons desprès de ‘’l’estruendo’’ dels petards arrenquem!!!  Passem per el mig del poble entre els ànims i els aplaudiments de la gent que ha vingut a mirar l’inici de la pedalada. Nosaltres sabem que els primers quilòmetres prometen. Ens esperen 10 quilòmetres de pujada i casi 900 metres de desnivell positiu. Es per això que ens ho agafem amb calma i anem fent. Sortim del poble sobre l’asfalt que ens acompanya uns metres de més i agafem una pista que marxa a la dreta. Sembla que és de bon fer tot i que no para de tirar amunt. Al quilòmetre dos, ens trobem una mica de plà que ens deixa descansar uns segons per seguir amunt fins al primer avituallament. Al principi no volíem parar ja que trobàvem que era molt d’hora però al final ho hem aprofitat. Parada de dos minuts i agafem les bicis per fer una petita baixada i tornar a pujar. De mica en mica el grup es va estirant i no hi ha dificultats per avançar les típiques castanyes de torn (suposu que hi ha gent que troba que les castanyes som nosaltres).

Els metres van sumant mica en mica fins arribar al punt més alt de la pedalada (1.708 metres). Quilòmetre 10 i estem davant del famós roc del Catllaràs. Ni el presi ni jo ens hem adonat del fet fins desprès de la pedalada, això que amb ell aquets detalls no li solen passar per alt. Baixem 2 quilometrets per una pista on entre roderes i fang fa que haguem de posar el peu algun que altre cop. Planegem uns metres i tornem a tirar avall fins a Sant Romà de la Clusa. Aquí en Pere demostra que es el crack cara avall i baixa com un autèntic sonat!!! Quilòmetre 14’5 i 2n. avituallament. Mirem el mapa de l’altimetria i veiem que ens ve una pujada encara mes dreta de la que hem fet fins llavors.

Desprès de menjar algun tros de taronja comencem a pujar. El que ens semblava curt de metres hem descobert que era mes llarg del compte!! Quins dos quilòmetres mes drets!! Ara jo i en Pere, a diferencia dels palanganes que ens envoltaven ho pugem tot amb bici. Arribem a dalt i veiem un cartell que ens anuncia que hi ha unes vistes acollonants. Nosaltres amb la boira que si havia posat llavors, ho veiem tot blanc. De puta mare!!! Continuem per la pista cara avall fins arribar a Coll Pan, on agafem un camí que ens torna fer a pujar. Hem pujat trossos a peu i trossos a sobre la bici. Passem per el costat de Puig-lluent i allà baixem trepitjant un tros camí i l’altre pista fins al refugi d’Ardericó. Arribem al tercer avituallament. Ha sortit el sol i aprofitem per fer unes fotos i apalancar-nos dos minutets.






Continuem per la pista durant 4 quilòmetres més de pujada. Sembla que aquests només tinguin pujada tiu!! Desprès d’haver vorejat el Roc de la Lluna arribem al km. 27 i trobem el 4rt. avituallament. Veiem els Agents Rurals i resulta que ia ens volien tallar el trosset de PR que passaríem desprès. Desprès duna bona negociació per part dels de l’organització ens deixen tirar avall per un camí on hi trobem tot tipus de terreny. Cap al cap d’avall, que ja era camí més ràpid, primer jo i desprès el presi caiem!! Entre els rocs humits i les arrels la bici fot un patinar que fa por!! Arribem a Vallfogona i tornem a pujar altre cop fins a pla de Sant Cristòfol. La pista ens porta de baixada al costat de la Mare de Déu del Falgars on hi ha el cinquè avituallament. Continuem cara avall i per asfalt, trenquem a l’esquerra i la carretera (encara asfaltada) ens fa pujar uns metres més. Ens desviem a la dreta i el presi anuncia que ens queda una altre pujadeta. L’anem fent a poc a poc, ja que comencem a estar cansats. Arribem al Cap dels Banyadors i aprofitem per disfrutar dels últims 3 quilòmetres d’una espectacular baixada fins al poble.

Un cop passada la línia de meta, només ens queda disfrutar de l’entrepà que ens hem guanyat amb tanta pujada.

Esperem que us hagi agradat i ja ho sabeu, si voleu una mica més d’informació de la pedalada, aquí la teniu... http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7189374

P.D. Vull tornar a felicitar amb en Pere que apart que avui és el seu sant, és un puto crak!!!

Pep Planas.



Cap comentari:

Publica un comentari