dilluns, 5 de maig de 2014

Sortida dia 03/05/14 (Super entreno Traks)

Com a bon secretari que soc, avui faré la crònica jo. Entre que el presi va molt enfeinat i que sempre diu que escriure no es lo seu, li treure’m el mort de sobre.

Després de tornar de Monegros, vam estar parlant i ens vam mirar la nostra agenda de pedalades. Lo que estava clar, és que quedava un més per anar a la Cabrerès i a la Traks del Diable. Jo, que no he fet mai la Traks, li vaig dir amb en Pere que volia fer algún entreno ben parit amb ell. El que no volem cap dels dos, es arrossegar-nos per terres veïnes (segur que ho acabarem fent...xd). Així doncs vam acordar que fotaríem tres entrenos ben parits per arribar al màxim de be a les dues pedalades.

Avui arribo al forn a les 7 del matí, i resulta que en Pere diu de modificar la ruta i anar a trepitjar terres franceses. Jo, com que m’adapto a tot i tampoc no m’acolloneix gaire res, li dic que cap problema. Així doncs, pugem a les bicis i ens dirigim cap a la Collada de Collfred per agafar la pista que ens porta a Sta. Magdalena de Cambrils. Un cop a dalt, travessem el fil i em toca descobrir un camí nou, un camí de 4 quilometres que passa per Plafalgars i va a sortir a Coll de Canes. Agafem l’asfalt per fer una rapida baixada fins a Coll de Coubert. Trenquem a l’esquerra i ens toca fer una mica de ‘’falso llano’’ fins a Coll de Santigosa. Un cop allà, fem la primera parada per menjar alguna cosa.

 Després d’un plàtan i una barreta, agafem una pista molt ràpida que ens fa baixar a tot drap. A mig camí, veiem un corriol mig senyalitzat i ja ens hi fotem de dret. Jo, encara que em fio del presi, penso que ens hem embarcat. Seguim el corriol fins a sortir a la casa de la Ferreria. En Pere ja torna a saber on som (tot i que sempre ho sap el puta) i agafem la carretera lateral pavimentada i de baixada que ens durà a la carretera de la collada de Capsacosta. Després de 5 quilòmetres pujant per asfalt, arribem al Coll de Capsacosta.

Continuem 5 quilòmetres més i arribem a St.Pau. Allà parem un altre cop per veure aigua de la font i menjar-nos un croissant cada un del forn de la plaça. Tornem agafar les bicis i ens dirigim pel mig del poble direcció Camprodon. Un cop sortim de St.Pau, agafem un camí pavimentat de la dreta de la carretera que ens farà pujar fins a Camprodon. Arribem a aquest poble i veiem un cartell amb el nostre objectiu: Coll d’Ares – 17’7 kms. Ho veiem relativament proper però ja portem més de 50 quilòmetres. Decidim seguir per la carretera, ja baixarem per pista desprès. Així doncs comencem a pujar trepitjant asfalt fins arribar a Molló. Aquets 7 quilòmetres no es fan gaire pesats, tot i que decidim tornar a parar a menjar passat el poble. Després de fer un petit avituallament, continuem. Sabem que ens queda un quilòmetre de pla i vuit de pujada. Tot ‘’xino xano’’ els fem i finalment arribem al punt més alt del nostre trajecte: Coll d’Ares (1513). També hem de dir que trepitgem terres franceses que es un punt afegit de la ruta.

Després de fer un parell de fotos, ens acostem a un mirador i ens trobem els craks de Mallorca que el dia abans havien compartit un tros de ruta amb uns quants Grillats. Ens fa gràcia el fet de tornar-los a trobar i és per això que ens fem una foto amb ells. Si voleu visitar el seu blog és el següent: http://sectamtbmallorca.blogspot.com.es/

Arriba el punt de continuar i tan jo com en Pere sabem que ara toca disfrutar. Ens deixem anar per una pista que ens durà a Font-Rubí. Son vuit quilòmetres que passen volant. Al mig de Font-Rubí ens ‘’enbarrenquem’’ una mica i anem a pujar per la pujada més dreta del poble. Les cames ia van carregades i tenim una gana que ens apreta. Continuem per asfalt per passar per el Club de Golf, Camprodon, St Pau fins arribar al nostre objectiu: Restaurant la Teuleria. Miro a la cara amb en Pere i el paiu està més blanc que la samarreta del Madrid. Entrem al restaurant i ens toca disfrutar d’un magnífic rissoto i d’un espectacular entrecot.


Al cap d’una hora, tornem agafar les bicis. Hem agafat forces amb l’àpat i tmb ens ha anat bé parar una mica.  Agafem la carretera direcció St. Joan, però a la Colònia Llaudet trenquem a la dreta per passar sobre un bonic pont de fusta i agafar el vora Ter. Al cap de pocs metres ia agafem el carrilet que ens fa passar per el mig de St. Joan de les Abadesses. Resulta que se celebra el Clownia i ia un marder de gent per allà al mig que tenim feines a esquivar-los a tots. Quan sortim del poble, parem de trobar tanta gent i agafem una bona velocitat fins arribar a Ripoll. Ens toca fer la típica ruta turística del presi i finalment sortim a la zona dels supermercats. Passem per davant can Villaura i a la Colònia de Sta. Maria, agafem camí que ens durà darrere la depuradora primer i a la carretera de Llaers desprès. Només de trepitjar paviment, fem una petita parada per tornar a menjar alguna cosa i poder arribar bé a Vidrà. Tornem a pedalar per fer 4 quilòmetres de pujada fins a Llaers i un cop allà fem els últims quilòmetres de paviment fins a Besora. Un cop al poble veí, l’Eli ‘’d’en Sergi’’ ens obre el garatge per beure una mica d’aigua i agafem finalment la carretera que ens portarà a Vidrà.

Com que sempre diuen que els números manen, a continuació un petit resum: 13 hores al costat del presi, amb 135 quilòmetres pedalant i 2.558 metres de desnivell positiu. I si desprès de tot això encara no en teniu prou, cliqueu a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6752701 i us continueu repassant la ruta.

Moltes gràcies a tots per dedicar un parell de minuts al nostre blog!!


Pep Planas


Cap comentari:

Publica un comentari