dimarts, 26 d’agost de 2014

Camí de Santiago per Pep Planas

Ei companys!!

Avui em toca fer la crònica del meu particular camí de Santiago i la veritat és que no sé ni per on començar. Si una pedalada d’un dia normal em costa temps i paciència, imagineu-vos aquesta. Així doncs, començaré per els agraïments i desprès ia m’anirà sortint una breu descripció de cada etapa.

Primer de tot, donar les gràcies a familiars. Sobretot als pares, per haver entès que tenir aquesta experiència era el que jo volia i no patir més del conte (en el cas del meu pare això ia costa!!).
Una altra persona que vull mostrar agraïment és amb en Furti de Torelló. Sense coneixem el més mínim, em va deixar un suport i unes alforges Ortileb que han set una passada!! Gràcies nanu!!
Altres persones importants en el camí, han set l’Albert i en Xevi  que em van acompanyar el primer dia i en Jesús i en Pere que no en van tenir prou amb un que van venir dos. Merci Grillats, em vàreu donar l’empenta necessària per arribar amb plenes condicions a Santiago!!!
També ha set important per mi parlar amb en Furti, l’Edu, la Sílvia i la Bela (que en aquell moment també feia el seu camí cap a Santiago). Les seves particulars experiències, tant a sobre la bici com anant a peu, han servit per fer desaparèixer alguns dubtes però també per seguir algun consell!!
I com que no em voldria deixar ningú, ho acabaré globalitzant i tothom content!! Familiars, amics i coneguts, ha set d’orgull rebre el vostre suport i notar-vos tan a prop en el dia a dia!! Gràcies!!

A continuació faré un breu resum de cada etapa amb alguna foto. Van sortir 14 etapes per arribar primer a Santiago, i desprès Finisterre i Muixia. 1.373’83 quilòmetres i 16.471 metres de desnivell positiu acumulat van ser necessaris per creuar tota la Península sobre la bici.

Etapa 1: Vidrà - Montserrat . 120’18 kms i 2.162m+
El dia va començar amb uns nervis que no eren del tot normals. Es notava que estava apunt de començar una gran aventura. Vam quedar amb els 4 companys a les 06:30 al forn per marxar però vaig arribar 20 minuts tard. Ia se sap, entre les fotos abans de marxar de casa i la despedida dels pares, la cosa se’t pot allargar. L’Albert a Vic va girar cua i  vam continuar 4 grillats!! La pujada a l’Estany va ser llarga de collons i un cop allà ens vam fotre un bon esmorzar. Per arribar a Montserrat tampoc s’acabava mai. Recordo que va ser un dels dies durs sobretot físicament del ‘’camino’’. Un cop a dalt, alguna foto i en Xevi ia va marxar cap a Vidrà. Ens vam quedar a l’alberg en Jesús, en Pere i jo i també vam fer un bon sopar!!!


Etapa 2: Montserrat – Hostal Catalunya/Aragó. 150’09 kms i  1.034 m+
Aquesta etapa, va ser més llarga d’horari que res més. Vam marxar d’hora al matí  i vam arribar a les 19:30 a l’hostal. Durant la primera part de l’etapa vam fer molt asfalt (Ai si ho hagués vist el meu pare....). Vam tenir la brillant idea de dinar al mig de Tàrrega, un cop ia havíem superat la meitat del quilometratge previst. Aquell descans em va anar be per arribar sencer al final d’etapa. Primer en Pere i desprès en Jesús, els va tocar passar les corresponents depressions, però al final tothom content per haver completat un gran cap de setmana. Cal destacar al presi que un cop a l’hostal, va voler arribar a la frontera i fer-se la foto corresponent. Un cop dutxats, va tocar dir-nos adéu i començar la meva aventura sol.



Etapa 3: Hostal Catalunya/Aragó – Saragossa. 147’22 kms i 1.153 m+
Aquesta etapa me les va fer passar a mi canutes!! Havia planejat saltar-me els Monegros amb un dia i així ho vaig fer. Ara bé entre el sol i el vent, em van desgastar tant fisica com mentalment. Em vaig perdre un parell de cops abans de dinar, i el segon, vaig fer uns 6 kms fins a Pina d’Ebro per carretera perquè havia perdut per complert el camí.  Després de dinar, va tocar compartir viatge fins a Fuentes d’Ebro amb la via del tren. Vaia ‘’toston’’!!  Quan estava amb la depressió mes gran del dia i a falta de 15 kms per Saragossa, vaig conèixer en Santos, veí de la zona, que em va acompanyar fins al final d’etapa i tots contents. A l’alberg també conec a un nanu que des de la seva ciutat, Lleida, li havien sortit 165 kms i estava trinxat!! La curiositat del dia va ser que durant el trajecte vaig contar els ‘’botellins’’ d’aigua que em vaig beure i van sortir 8 litres!!! I no es broma.

Etapa 4: Saragossa – Tudela. 93’99 kms i 312 m+
Desprès d’haver fet amb tres dies una autèntica bestiesa en quan a kms, vaig baixar el ritme i començar a disfrutar del camí de Santiago. Com veieu amb el desnivell va ser una etapa totalment planera. Em va anar bé per recuperar-me una mica de tot el trote acumulat i vaig anar parant a tots els pobles i tirant fotos. A Gallur vaig conèixer un grup de veteranos de Bilbao i vam passar una bona estona de riures. Vaia cracks!!  Un cop a Tudela, l’alberg tancat des del 2010. Em va tocar passar la nit a una pensió i compartir habitació  amb la meva estimada bici!!

Etapa 5: Tudela – Logroño.  104’47 kms i 688 m+
Etapa que em va passar volant. Vaig sortir que encara era fosc de Tudela per no patir tanta calor com dies anteriors (la veritat és que no en va pas fer tanta....). A Rincón de Soto, vaig parar amb un garatge perquè amb la calor dels dies anteriors se m’havia fos la rosca de l’ampolla de l’oli i no podia engrassar la bici. Aquell bon home apart d’engrassar-me la cadena, em va fotre un rollo de la vida. Després de conèixer totes les seves obres (es defineix el Dalí de Rincón) i d’aprendre que les peres son denominació d’origen del seu poble va tocar tornar-hi. L’únic problema que vaig tenir, el fort vent que em va venir de cara entre Alfaro i Logroño. Un cop dins el camino francès, ia vaig començar a conèixer autèntics peregrins. A destacar els 3 companys d’habitació: un alemany que no mi entenia ni amb senyals i una parella tot peculiar però que vam passar uns bons moments.


Etapa 6: Logroño – Burgos. 125’41 kms i 2.020 m+
Etapa dura en quan a desnivell però que em vaig trobar molt be durant tot el recorregut. Vaig sortir ben d’hora el matí i vaig quedar impressionat de la quantitat de peregrins que marxaven aquella hora de la ciutat. La sortida de Logroño entre parcs i un petit llac es molt maca. Comparteixo 15 kms amb un veí de Navarrete on m’explica la seva vida i mes i tot. A Sto. Domingo, m’ajunto amb la Mari de Barcelona i l’acompanyo fins al final de la seva etapa, Belorado. Moments així van bé per desconnectar de pedalar amb tanta soledat. Un cop al centre de Burgos, em van dir que els albergs estaven plens però que si volia dormir amb un tenia de tirar 3’5 kms enrere i anar al Càmping  Fuentes Blancas. Vaig valorar que allà hi hauria piscina fresqueta i m’aniria bé per les cames.

Etapa 7: Burgos – Carrión de los Condes.  90’32 kms i 660m+
Vaig visitar una mica la ciutat de bon matí i ia em vaig posar a pedalar per arribar al destí assenyalat. Era una etapa bastant planera però hi va haver 1 km de pujada que em va tocar apretar la bici. Va ser durillo apretar cara amunt els 20 quilos de bici+alforges. Recordo que vaig arribar d’hora a l’alberg i tot i no haver-hi lloc vaig apostar per acceptar el matalàs que em va oferir la monja i poder dormir encara que fos al terra. Estava informat via internet que allà a aquell alberg es vivia tot d’una manera diferent i la veritat és que va ser un dia ple d’emocions. Ens van fer seguir una sèrie d’actes i tots i cada un, van valer la pena. Vam començar per l’oració de visperas, seguidament ens vam reunir els 50 peregrins amb monges i hospitalers, ens vam presentar i vam cantar cançons, desprès missa + vendició del peregrí i finalment sopar compartit amb tota la colla. Una jornada inoblidable. Conec tres hospitaleres catalanes que son molt trempades. També un hospitaler que és fisio i de Madrid i em diu que feia temps que no veia una tendinitis tan grossa a un canell. La veritat es que em fotia molt mal. A les 10 tothom a dormir!!

Etapa8: Carrión de los Condes – León. 95’41 kms i 528m+
Aquest dia vaig portar la mitjana més alta de kms/hora de les 14 etapes i a la 1 del migdia entrava a León. Va ser també una etapa molt planera, i vaig fotre un bon esmorzar a Sahagún. Després d’esmorzar, vaig fer bastant tram per carretera, ja que el camí passava per el costat i era molt estret. Quan son camins així et trobes que vas emprenyant constantment a la gent que va a peu i també t’atabales tu mateix. Un cop a l’alberg, vaig fer una migdiada de campionat. Era el primer dia que en feia, un espectacle. A les cinc de la tarda, volta per León i de tapes al barrio Humedo.


Etapa 9: León – Molinaseca. 97’76 kms i 1.172m+
En un principi, aquest dia, jo tenia previst arribar a Ponferrada. Però com que durant el camí vaig conèixer a varis pelegrins, dons ho vam canviar tot i vam fer nit a Molinaseca.  Quan duia 30 kms pedalats, vaig atrapar en Rubén de Barcelona. Amb ell vaig anar fins a Compostela. Junts, vam anar fent camí i mentre ens anàvem coneixent vam arribar al punt més alt de tot el camí, la Cruz de Hierro (1490 metres). A 10 kms per arribar a Molinaseca i just quan venia una baixada espectacular, vam conèixer dues germanes de Mataró que anaven a peu i vam baixar a ritme de ‘’peregrino andante’’ tot conversant amb elles. Un cop a l’alberg, també coneixem a l’Ari, en Marco i la que em fa més gràcia de tots, la Marta de Sant Vicenç de Torelló.


Etapa 10: Molinaseca – Samos 93’57 kms i 1.618m+
Aquesta etapa també vàrem canviar de plans. En un principi volíem fer nit a Sarria, però entre la pujada a O’Cebreiro i el alto al Poio, i els constants puja-baixa típics de Galícia van fer que ens quedéssim al poble d’abans, Samos. Recordo que va ser un dia bastant llarg i dur. Vam menjar l’entrepà més gros del camino a Herrerias, just abans de fer també, la pujada mes forta. A la pujada vaig deixar enrere amb en Ruben, preferia que cadascú ho fes al seu ritme i a dalt ja ens veuríem. Van ser 7 kms d’autèntica pujada amb trams fins el 13%. Després ens quedava el alto al Poio que encara que fos curta de kms, també es va fer dura d’ascendir. Un cop a dalt, vam poder disfrutar duna bona baixada fins a Samos.


Etapa 11: Samos – Melide. 77’81 kms i 1482m+
Aquest dia em va costar molt llevar-me, vaig pensar que se m’encomanava la mandra d’en Rubén. Jaja. Vam sortir a les 08:30 i va ser el primer dia que no veiem el sol des de bon matí, hi havia boira. Aquesta etapa va continuar sent marcada per els continus puja-baixes i el paisatge característic de Galícia. Cada 5-8 kms passàvem una aldea amb 4 cases i poca cosa més.  Vam esmorzar a una d’aquestes i resulta que molta gent començava el seu camí allà. Estàvem a 105 kms de Santiago. La part interessant del dia va ser la tarda-nit a Melide i vam poder provar el pop típic amb cachelos. Un espectacle!!

Etapa 12: Melide – Santiago. 52’75 kms i 1.053m+
Aquesta va ser l’etapa mes emocionant  de tot el camino, veia l’objectiu a tocar.  Vaig fer llevar d’hora amb en Rubén bàsicament perquè volia entrar a la plaça abans del migdia. Poder no vaig ser gaire bon company i  m’anava avançant d’ell, però volia recordar una mica com havien set els 12 dies  viscuts fins al moment. La felicitat anava amb augment fins al punt de cantar amb veu alta mentre avançava pelegrins. Al Monte del Gozo, vaig esperar un ratet amb en Rubén tot fent una cervesa. Vaig conèixer un noi de Riuprimer i vam parlar molt amistosament. L’entrada a Santiago va ser molt maca, interrompuda això si perquè vaig haver d’anar a reservar l’alberg. L’entrada a la plaça per el túnel mentre sents la música de fons és de pell de gallina!! Una bona foto per emmarcar i desprès, una hora de cua per recollir la Compostela. En definitiva un gran dia!!



Etapa 13: Santiago – Finisterra. 96’04 kms i 1.996m+
Jo encara no havia acabat el meu particular camino, la meva motivació era arribar al mar. Aquesta etapa ia la vaig fer sol, en Rubén ia era a Barcelona des de feia unes hores. Aquesta va ser la ruta on vaig disfrutar més. Tant el paisatge com el recorregut van ser genials. Els primers 35 kms van ser amb pujades bastant dretes però sempre els vaig fer sobre la bici. Anaven passant els poblets i cada cop m’acostava més al mar. Fins que a 20 kms de l’arribada, el vaig veure al fons!! Genial!! L’arribada a Finisterra  va ser també molt maca i el primer que vaig fer va ser anar al ‘’Mar do Fóra’’, una de les platges mes maques però alhora més perilloses de la població.A la tarda i després de dutxar-me vaig pujar al far a fer les fotos de reconeixament. I a la nit també vaig veure l’espectacular posta de sol.



Etapa 14: Finisterra – Muixia. 28’81 kms i 593m+
Aquesta etapa en un principi no estava prevista.... Però com que vaig veure que em sobrarien dies vaig pensar que un cop allà valia la pena fer-la. I la veritat és que tenia raó. Vaig sortir a les nou del mati, i en alguns trams del recorregut, pots apreciar el mar de fons. Va ser una ruta curta però també molt maca. Un cop a Muixia, vaig fer alguna foto i cap a l’alberg on havia d’entregar per fi la bici. Desprès d’haver-ho deixat tot a l’alberg, em va venir com un cansament que semblava que em sortís l’acumulat dels 14 dies. Vaig dormir les 2 hores de bus fins a Santiago.


Un cop a Santiago, començaven les meves particulars vacances. Vaig estar dos dies d’hotel desconnectant ia de bici i albergs. Anar a un spa, visitar la ciutat o fer alguna tapa van set algunes de les coses que vaig fer fins esperar al diumenge a les 18:00 que sortís el trenhotel. I que collons!! Entre mig també va caure algun cubatot que ia m’ho mereixia!! Jaja
Desprès d’anar amb tren unes quantes hores vaig arribar a Barcelona el dilluns de bon matí i allà ia m’esperava el presi. En aquestes ocasions ell no falla!! Gràcies nanu altre cop!!

Abans d’acabar, em toca valorar l’experiència d’una forma molt positiva. Crec que va ser un encert total fer-ho sol. En ocasions com aquestes t’obres més a la gent i la gent s’obre més cap a tu. Van ser dies d’aprenentatge constant. La cirereta del pastís hagués set saber l’anglès. Això em va privar d’alguna que altra conversa. També és cert que la gent que va a peu pot conèixer molt millor a altres persones. Pots tenir més hores i més dies per compartir moments amb ells que no pas anant amb bici. De totes maneres han set unes vacances inoblidables i una experiència única!!

Res més, ara toca descansar i pensar amb algun altre repte que segur que ens en vindran al cap.

Moltes gràcies a tots, sou molt macos!!

Pep Planas. 




3 comentaris:

  1. Un reportatge preciós i molt ben documentat. Has d'estar molt en forma per fer una pedalada com aquesta, no? Enhorabona!

    ResponSuprimeix
  2. Ah! I moltes felicitats a tots pel blog. Està molt bé. És una bona iniciativa!

    ResponSuprimeix
  3. La meva enhorabona per tot el recorregut, jo intentaré fer-lo algun any a peu.
    Ahir vaig assabentar-me del blog i avui ja me l'he mirat

    ResponSuprimeix