dijous, 7 de novembre de 2013

Sortida Vidrà-Platja d'Aro

El passat dia 1 de novembre va ser el dia que els grillats de Vidrà van fer la tradicional sortida Vidrà – Platja d’Aro. Semblava que era el dia escollit per fer la foto oficial de grup i poder-vos la presentar aquí al bloc. Van anar passant els dies previs a la sortida i van causar baixa en Marc, en Gerard, en David i en Jesús per motius físics o d’agenda. Al final, vam fer la ruta en Xevi, en Pere, en Pep i l’Albert, acompanyats d’en Fermí i la Raquel (cunyat i germana de l’Albert).

Així doncs, el divendres a les 6 en punt del matí, tots els membres de l’expedició estàvem apunt de marxar a davant del forn (per qui no ho sàpiga és el lloc de convocatòria dels grillats). Desprès de fer uns petits reglatges i de parlar una mica amb el forner, varem començar a pedalar en direcció a la collada de Collfred (1.325 m.). Feia una mica de fresqueta i era fosc. Gràcies al frontal de l’Albert varem poder anar pujant, això si a poc a poc, ja que el dia era llarg i no volíem perdre moltes forces de bon principi. A les 7 del matí ja havíem arribat al punt mes alt del recorregut i ens vam disposar a fer la llarga baixada fins a Sant Privat. A mitja baixada, en Pere ens va ensenyar un corriol per retallar i no haver de fer tant quitrà. La llàstima va ser que la majoria dúiem les rodes a 3’5 – 4 per poder rodar ràpid i no es va disfrutar com el corriol mereix. Un cop a Sant Privat, vam tirar direcció les Preses que és on agafem normalment el carrilet. Cinc quilometres mes enllà, a Sant Esteve d’en Bas, varem fer una parada per menjar alguna cosa i agafar una mica d’energia. 

Havíem agafat fred. Vam continuar seguint el carrilet, amb una velocitat de mitjana bastant alta i no vam fer cap altra parada fins a Bescanó. Allà mentre esperàvem que arribessin la Raquel i en Fermí, en Pere va voler alçar la roda i va tastar la duresa del terra gironí. Una hora després d’haver arribat, ja havíem esmorzat i tornàvem a agafar la bici per tirar carrilet enllà i travessar tot Girona. Es fa pesat ja que hi ha moltes cruïlles i semàfors i has d’estar constantment al cas.  Passat Girona, vam agafar un altre cop un bon ritme i els quilometres van anat sumant. A mida que anàvem pedalant es van formar tres grups: l’Albert amb solitari, en Xevi, en Pere i en Pep i finalment en Fermí i la Raquel. Abans d’entrar a Llagostera ens vam agrupar altre cop i els últims quilometres  van ser per disfrutar-los. Desprès de 121 quilometres pedalant, per fi varem arribar a Platja d’Aro. Eren 2/4 de 4 de la tarda i teníem el mar a davant. Ens vam tirar les fotos de rigor, i cap al cotxe a canviar-nos i guardar les bicis. I per acabar d’arrodonir una magnifica jornada, ens vam entaular al passeig i vam fer un bon i merescut dinar de grillats.





Esperem que us hagi agradat la crònica i ja sabeu... quan tingueu un dia lliure,  aprofiteu per fer aquesta magnifica ruta!!

Cap comentari:

Publica un comentari