diumenge, 13 d’abril de 2014

6ª Ferestec 2014

El passat diumenge 6 d’abril, quatre Grillats, van assistir  a la 6ª. Lluçanès Feréstec.

Així doncs, un cop inscrits durant la setmana va arribar l’espera’t dia. Diumenge a les 7 del matí, en Jesús, en Pere i en Pep marxaven cap a Prats de Lluçanès per trobar-se allà amb en Quim i poder recollir els dorsals tots junts. Els quatre Grillats, sabien de sobres la duresa d’aquesta pedalada, però realment ho van poder comprovar amb l’ambient previ que es respirava als voltants de la sortida. Es veien ciclistes molt fots físicament i amb unes bicis i uns equipaments cuidats fins l’últim detall.

Després de posar el dorsal i fer els passos corresponents per tenir-ho tot apunt, els 4 valents van agafar i van anar cap a la sortida. Uns 400 ciclistes esperaven la sortida i ells van decidir ficar-se cap a darrere del pilot. En Pere i en Pep havien decidit fer la de 70 i en Jesús i en Quim la de 40. A 2/4 de 9 del matí en punt es va donar el tret de sortida.

Van començar a pedalar fort al mig de la multitud de gent tot deixant enrere la zona esportiva de Prats i agafant la pista de Sant Pere del Grau. Una pista que va durar uns 8 quilòmetres i amb una pujada no gaire forta però constant. En Pere es veia amb ganes de tirar, en Pep no li deixava la roda i uns metres més enrere hi anaven en Jesús i en Quim.
Un cop passat el quilòmetre 8 va arribar el primer corriol i amb ell el primer embús de gent. Entre que n’hi ha que son molt dolents baixant i d’altres cagats, vam estar uns 7 minuts per fer un corriol de 300 metres de baixada. Varen sortir altre cop a una pista per anar pujant fins al castell de Lluça. Allà mentre vorejaven el castell podien veure unes espectaculars vistes del Lluçanès. Darrere el castell venia un altre corriol de baixada que com no, un altre embús va fer que el baixessin molt a poc a poc. Allà en Pere i en Pep ja s’havien escapat una mica d’en Jesús i en Quim.

Desprès d’aquest corriol de baixada, varen sortir a la carretera de Lluçà per agafar una pista que marxava a la dreta. Aquesta pista, feia constant baixada, que combinat amb algun corriol per al mig, es va convertir amb un descens de 8 quilòmetres espectaculars.
Desprès de disfrutar un bon ratet, els va tocar pujar dos quilòmetres i baixar-ne un per arribar al primer avituallament. Com que cada un anava al seu ritme, en Pere i en Pep es van alimentar una mica i van continuar el seu camí. Un ratet més tard es van poder alimentar també en Jesús i en Quim.

Després d’aquest avituallament tornava a venir una baixada combinada de pista i corriol de 5 quilòmetres que va fer que els grillats portessin tots un gran ritme. I ES QUE A LES BAIXADES SON ELS REIS!! Van arribar al quilòmetre 30 i en Pere encara tenia ganes de fer apretar les dents amb en Pep. Van començar a pujar fins al quilòmetre 34 que és on hi havia un avituallament líquid i a on se separaven les dues pedalades. Uns quants metres més enrere el pobre Quim li va haver de tocar patir una averia a l’amortiguador i va haver d’abandonar. Així doncs, en Jesús després d’un intent fallit d’ajudar a en Quim a fotre algun apanyo per acabar,  li va tocar ser l’únic finisher dels Grillats, a la feréstec de 40 kms. Va acabar  amb un bon temps de 3:18.

Per altra banda, en Pere i en Pep continuaven a un bon ritme, però en Pere va comensar a acusar l’alt ritme dels primers 30 quilòmetres. En Pep es va anar escapant fins a treure-li 3 minuts fins a l’avituallament del quilòmetre 47. Allà van fer un tracte i cadascú aniria pel seu compte fins al final. Desprès del merescut avituallament, van marxar junts però al trobar-se bikers al primer corriol es van tornar a separar i fins al final no es veurien. Van ser 3 quilometres de corriol constant i la veritat es que els dos Grillats van disfrutar de valent. Un cop a`baix, els va tocar planejar durant 3 quilòmetres més. Arribats al quilòmetre 53, els va tocar patir la primera marranada. Una autentica pujada de 2000 metres que semblava que mai s’acabés. Després de suar de valent, els va tocar planejar una miqueta i tornar a pujar fins al quilòmetre 57. Allà les cames cada cop pesaven més. Sort que els va tocar descendir fins l’últim avituallament. Primer va arribar en Pep i es va endur l’alegria de sentir que només quedaven 7 quilòmetres. Tan ell com en Pere es pensaven que els quedaven 11.

Així doncs, cada un pel seu compte, van afrontar els últims 7 quilòmetres amb les ganes d’arribar però sabent que els tocaria patir 5 quilòmetres de pujada (2 d’ells infernals). El Pep va baixar de la bici tres o quatre cops perquè les cames ia no li podien gaire més. I en Pere, que ia havia passat la seva crisis particular només va baixar un cop.  Els últims quilòmetres fins a Prats, van ser per aviam si podien retallar algun segon al crono. En Pep va acabar amb un temps de 5:35 i en Pere de 6:02.

A l’arribada els esperava el pobre Jesús (en Quim ja havia marxat) que es va haver d’esperar 3 hores. Els dos grillats van  carregar les bicis primer, dutxar-se desprès i finalment menjar-se un merescut entrepà de botifarra. Desprès de casi 8 hores trepitjant terres del Lluçanès, va tocar marxar-ne ben satisfets de la feina feta.

Aqui us deixem un video que cap al final del "peloton" s'ens veu ben uniformats:Video Sortida



Moltes gràcies per continuar llegint el nostre blog trempats!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada