El passat diumenge 6 d’abril, quatre Grillats,
van assistir a la 6ª. Lluçanès Feréstec.
Així doncs, un cop inscrits durant la setmana
va arribar l’espera’t dia. Diumenge a les 7 del matí, en Jesús, en Pere i en
Pep marxaven cap a Prats de Lluçanès per trobar-se allà amb en Quim i poder
recollir els dorsals tots junts. Els quatre Grillats, sabien de sobres la
duresa d’aquesta pedalada, però realment ho van poder comprovar amb l’ambient
previ que es respirava als voltants de la sortida. Es veien ciclistes molt fots
físicament i amb unes bicis i uns equipaments cuidats fins l’últim detall.
Després de posar el dorsal i fer els passos
corresponents per tenir-ho tot apunt, els 4 valents van agafar i van anar cap a
la sortida. Uns 400 ciclistes esperaven la sortida i ells van decidir ficar-se
cap a darrere del pilot. En Pere i en Pep havien decidit fer la de 70 i en
Jesús i en Quim la de 40. A
2/4 de 9 del matí en punt es va donar el tret de sortida.
Van començar a pedalar fort al mig de la
multitud de gent tot deixant enrere la zona esportiva de Prats i agafant la
pista de Sant Pere del Grau. Una pista que va durar uns 8 quilòmetres i amb una
pujada no gaire forta però constant. En Pere es veia amb ganes de tirar, en Pep
no li deixava la roda i uns metres més enrere hi anaven en Jesús i en Quim.
Un cop passat el quilòmetre 8 va arribar el
primer corriol i amb ell el primer embús de gent. Entre que n’hi ha que son
molt dolents baixant i d’altres cagats, vam estar uns 7 minuts per fer un
corriol de 300 metres
de baixada. Varen sortir altre cop a una pista per anar pujant fins al castell
de Lluça. Allà mentre vorejaven el castell podien veure unes espectaculars
vistes del Lluçanès. Darrere el castell venia un altre corriol de baixada que
com no, un altre embús va fer que el baixessin molt a poc a poc. Allà en Pere i
en Pep ja s’havien escapat una mica d’en Jesús i en Quim.
Desprès d’aquest corriol de baixada, varen
sortir a la carretera de Lluçà per agafar una pista que marxava a la dreta.
Aquesta pista, feia constant baixada, que combinat amb algun corriol per al
mig, es va convertir amb un descens de 8 quilòmetres espectaculars.
Desprès de disfrutar un bon ratet, els va
tocar pujar dos quilòmetres i baixar-ne un per arribar al primer avituallament.
Com que cada un anava al seu ritme, en Pere i en Pep es van alimentar una mica
i van continuar el seu camí. Un ratet més tard es van poder alimentar també en
Jesús i en Quim.
Després d’aquest avituallament tornava a venir
una baixada combinada de pista i corriol de 5 quilòmetres que va fer que els
grillats portessin tots un gran ritme. I ES QUE A LES BAIXADES SON ELS REIS!!
Van arribar al quilòmetre 30 i en Pere encara tenia ganes de fer apretar les
dents amb en Pep. Van començar a pujar fins al quilòmetre 34 que és on hi havia
un avituallament líquid i a on se separaven les dues pedalades. Uns quants
metres més enrere el pobre Quim li va haver de tocar patir una averia a
l’amortiguador i va haver d’abandonar. Així doncs, en Jesús després d’un intent
fallit d’ajudar a en Quim a fotre algun apanyo per acabar, li va tocar ser l’únic finisher dels Grillats,
a la feréstec de 40 kms. Va acabar amb
un bon temps de 3:18.
Per altra banda, en Pere i en Pep continuaven
a un bon ritme, però en Pere va comensar a acusar l’alt ritme dels primers 30
quilòmetres. En Pep es va anar escapant fins a treure-li 3 minuts fins a
l’avituallament del quilòmetre 47. Allà van fer un tracte i cadascú aniria pel
seu compte fins al final. Desprès del merescut avituallament, van marxar junts
però al trobar-se bikers al primer corriol es van tornar a separar i fins al
final no es veurien. Van ser 3 quilometres de corriol constant i la veritat es
que els dos Grillats van disfrutar de valent. Un cop a`baix, els va tocar
planejar durant 3 quilòmetres més. Arribats al quilòmetre 53, els va tocar
patir la primera marranada. Una autentica pujada de 2000 metres que
semblava que mai s’acabés. Després de suar de valent, els va tocar planejar una
miqueta i tornar a pujar fins al quilòmetre 57. Allà les cames cada cop pesaven
més. Sort que els va tocar descendir fins l’últim avituallament. Primer va
arribar en Pep i es va endur l’alegria de sentir que només quedaven 7
quilòmetres. Tan ell com en Pere es pensaven que els quedaven 11.
Així doncs, cada un pel seu compte, van
afrontar els últims 7 quilòmetres amb les ganes d’arribar però sabent que els
tocaria patir 5 quilòmetres de pujada (2 d’ells infernals). El Pep va baixar de
la bici tres o quatre cops perquè les cames ia no li podien gaire més. I en
Pere, que ia havia passat la seva crisis particular només va baixar un
cop. Els últims quilòmetres fins a
Prats, van ser per aviam si podien retallar algun segon al crono. En Pep va
acabar amb un temps de 5:35 i en Pere de 6:02.
A l’arribada els esperava el pobre Jesús (en
Quim ja havia marxat) que es va haver d’esperar 3 hores. Els dos grillats
van carregar les bicis primer, dutxar-se
desprès i finalment menjar-se un merescut entrepà de botifarra. Desprès de casi
8 hores trepitjant terres del Lluçanès, va tocar marxar-ne ben satisfets de la
feina feta.
Aqui us deixem un video que cap al final del "peloton" s'ens veu ben uniformats:Video Sortida
Moltes gràcies per continuar llegint el nostre
blog trempats!!!
