Com a bon secretari que soc, avui faré la crònica jo. Entre
que el presi va molt enfeinat i que sempre diu que escriure no es lo seu, li
treure’m el mort de sobre.
Després de tornar de Monegros, vam estar parlant i ens vam
mirar la nostra agenda de pedalades. Lo que estava clar, és que quedava un més
per anar a la Cabrerès
i a la Traks
del Diable. Jo, que no he fet mai la
Traks , li vaig dir amb en Pere que volia fer algún entreno
ben parit amb ell. El que no volem cap dels dos, es arrossegar-nos per terres
veïnes (segur que ho acabarem fent...xd). Així doncs vam acordar que fotaríem
tres entrenos ben parits per arribar al màxim de be a les dues pedalades.
Avui arribo al forn a les 7 del matí, i resulta que en Pere
diu de modificar la ruta i anar a trepitjar terres franceses. Jo, com que
m’adapto a tot i tampoc no m’acolloneix gaire res, li dic que cap problema.
Així doncs, pugem a les bicis i ens dirigim cap a la Collada de Collfred per
agafar la pista que ens porta a Sta. Magdalena de Cambrils. Un cop a dalt,
travessem el fil i em toca descobrir un camí nou, un camí de 4 quilometres que
passa per Plafalgars i va a sortir a Coll de Canes. Agafem l’asfalt per fer una
rapida baixada fins a Coll de Coubert. Trenquem a l’esquerra i ens toca fer una
mica de ‘’falso llano’’ fins a Coll de Santigosa. Un cop allà, fem la primera
parada per menjar alguna cosa.
Després d’un plàtan i
una barreta, agafem una pista molt ràpida que ens fa baixar a tot drap. A mig
camí, veiem un corriol mig senyalitzat i ja ens hi fotem de dret. Jo, encara
que em fio del presi, penso que ens hem embarcat. Seguim el corriol fins a
sortir a la casa de la Ferreria. En
Continuem 5 quilòmetres més i arribem a St.Pau. Allà parem
un altre cop per veure aigua de la font i menjar-nos un croissant cada un del
forn de la plaça. Tornem agafar les bicis i ens dirigim pel mig del poble
direcció Camprodon. Un cop sortim de St.Pau, agafem un camí pavimentat de la
dreta de la carretera que ens farà pujar fins a Camprodon. Arribem a aquest
poble i veiem un cartell amb el nostre objectiu: Coll d’Ares – 17’7 kms. Ho
veiem relativament proper però ja portem més de 50 quilòmetres. Decidim seguir
per la carretera, ja baixarem per pista desprès. Així doncs comencem a pujar
trepitjant asfalt fins arribar a Molló. Aquets 7 quilòmetres no es fan gaire
pesats, tot i que decidim tornar a parar a menjar passat el poble. Després de
fer un petit avituallament, continuem. Sabem que ens queda un quilòmetre de pla
i vuit de pujada. Tot ‘’xino xano’’ els fem i finalment arribem al punt més alt
del nostre trajecte: Coll d’Ares (1513). També hem de dir que trepitgem terres
franceses que es un punt afegit de la ruta.
Després de fer un parell de fotos, ens acostem a un mirador
i ens trobem els craks de Mallorca que el dia abans havien compartit un tros de
ruta amb uns quants Grillats. Ens fa gràcia el fet de tornar-los a trobar i és
per això que ens fem una foto amb ells. Si voleu visitar el seu blog és el
següent: http://sectamtbmallorca.blogspot.com.es/
Arriba el punt de continuar i tan jo com en Pere sabem que
ara toca disfrutar. Ens deixem anar per una pista que ens durà a Font-Rubí. Son
vuit quilòmetres que passen volant. Al mig de Font-Rubí ens ‘’enbarrenquem’’
una mica i anem a pujar per la pujada més dreta del poble. Les cames ia van
carregades i tenim una gana que ens apreta. Continuem per asfalt per passar per
el Club de Golf, Camprodon, St Pau fins arribar al nostre objectiu: Restaurant la Teuleria. Miro
Al cap d’una hora, tornem agafar
les bicis. Hem agafat forces amb l’àpat i tmb ens ha anat bé parar una
mica. Agafem la carretera direcció St.
Joan, però a la Colònia Llaudetla Colònia de Sta. Maria,
agafem camí que ens durà darrere la depuradora primer i a la carretera de
Llaers desprès. Només de trepitjar paviment, fem una petita parada per tornar a
menjar alguna cosa i poder arribar bé a Vidrà. Tornem a pedalar per fer 4
quilòmetres de pujada fins a Llaers i un cop allà fem els últims quilòmetres de
paviment fins a Besora. Un cop al poble veí, l’Eli ‘’d’en Sergi’’ ens obre el
garatge per beure una mica d’aigua i agafem finalment la carretera que ens
portarà a Vidrà.
Com que sempre diuen que els
números manen, a continuació un petit resum: 13 hores al costat del presi, amb
135 quilòmetres pedalant i 2.558
metres de desnivell positiu. I si desprès de tot això
encara no en teniu prou, cliqueu a http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6752701
i us continueu repassant la ruta.
Moltes gràcies a tots per dedicar
un parell de minuts al nostre blog!!
Pep Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada