Sortida dia 15/03/14 (Entrenament a Monegros)

Tot va començar la setmana passada, quan en Jesús a mitja ruta de Vallfogona, ens va proposar anar a fer un entreno a Monegros i així ell podria veure si estaria capacitat per anar a fer la popular pedalada del 26 d’Abril. Amb en Pere i a mi, de sobte sens va il·luminar la mirada i ja vam marcar al calendari que el proper dissabte aniríem a pedalar per l’anomenat desert d’Europa. Entre setmana vam anar parlant per el whatsApp i cada cop teníem més ganes de que arribés el dia. Una de les coses que es va parlar era l’hora de marxar. Creiem oportú que una hora raonable de marxar seria a les 5 del matí ja que sinó allargaríem molt el dia.

Arriba el dia d’avui i a les cinc en punt els 3 mosqueters, estàvem sota la comunitat on viuen tan el ‘’presi’’ com el ‘’vice’’. S’ha de dir que les bicis, ja les varem carregar ahir. Així doncs, carreguem maletes, i a les 5:10 del matí agafem el cotxe en direcció Osca. Després de dues hores i mitja de ‘’tirón’’ i 276 quilòmetres, arribem al poble de Sariñena, que és on comença la important pedalada dels Monegros. Aparquem al cotxe i a les 8 del matí entrem a un bar per fer un bon esmorzar.

S’ha de dir avui ens hem evitat abusos i l’esmorzar ha set com havia de ser. Després d’esmorzar, ens dirigim cap al cotxe altre cop per descarregar les bicis. Aquí ja comencem amb dilemes i dubtes de vestimenta. Al final cadascú s’ha equipat segons el que creia oportú. Tant en Jesús com en Pere, han utilitzat una vestimenta més ‘’d’hivern’’ i jo, més de ‘’primavera’’.

Pugem sobre les bicis i anem cap a la gasolinera que teníem a 200 metres. Allà fem cas a l’experiència del presi i fotem les rodes a 4 per rodar més ràpid (ho trobo una bestiesa perquè sobre la bici ho trobes tot). Quan ho tenim tot apunt, arriba l’hora de pedalar. Són les 9:10.

Comencem a pedalar i travessem tot el poble de Sariñena. Tenim alguns dubtes amb algun carrer, però aconseguim sortir del poble i agafem la pista que ens portarà a Albalatillo. Fem 8 quilometres fins arribar aquest poble. Passen ràpid entre la il·lusió de fer la ruta i el terreny amb una pendent mínima. Continuem per pista 9 quilometres més i passem per la Torre de Buil i la Caseta de Buil. A partir d’aquí comença un puja-baixa amb no gaire desnivell però que no ens permet portar el ritme que dúiem fins aleshores. Després d’uns quilòmetres a un ritme més baix, el terreny ens permet tornar apretar de valent i al quilòmetre 30, arrenquem literalment les enganxines a 7 ciclistes que anaven a passeig. Arribem on teòricament es fa l’avituallament de la mitja marató i nosaltres també parem per hidratar-nos, menjar alguna cosa i tirar unes fotos.

Un cop hem fet tot això, ens toca posar-nos sobre les bicis i tornar a pedalar. Sabem que és la part dura del recorregut. Són 9 quilòmetres fins al refugi de Piedrafita  que cada cop el camí s’enfila més. Cadascú al seu ritme, ens plantem al punt més alt del recorregut (609 metres). És aquí on bevem aigua i descansem un parell de minuts. Continuem per la pista i ens disposem a fer una bonica i llarga baixada que disfrutem de valent. Arribem al quilòmetre 48 i fins al 54, toca fer una mica de puja i baixa sense molta importància però que amb en Pere el fa començar anar malament de cames i de cap. En Jesús (que avui va fort el puta!!) i jo, ens adelentem una mica però anem mirant de que el presi no quedi molt despenjat perquè ens hem de fiar tots del meu gps. Arribats al 54, toca altre cop disfrutar duna baixada que la fem a un molt bon ritme. Després de baixar casi 10 kms, arribem altre cop a la torre de Buil. És on es torna ajuntar per un tros la ruta i a on teòricament fan l’altre avituallament. Crec que havíem d’haver parat abans, sobretot per en Pere, però com que ell ens ha dit que ho havíem de fer com el dia de la pedalada, fins allà no hem fet un altre petit descans.

Un cop ben alimentats i després de fer unes quantes bromes, ens toca agafar bicis i pedalar altre cop fins Albalatillo (aquests 10 quilòmetres trepitges les teves roderes de l’anada i fan que et sàpigues una mica el camí). Aquí el nostre estimat president, recupera una mica les forces i encara que passant-les una mica canutes aguanta el tipo. Arribats al poble, ens dirigim a la dreta a passar unes granges i una curta baixada i ia agafem direcció Sariñena. Aquests últims 8 quilòmetres son al meu parer, els mes durs. Encara que només hi hagi hagut 100 metres de desnivell positiu, comencem a notar el desgast de cames. Per fi arribem al quilòmetre 80 i al final del trajecte, el pavelló de Sariñena. Esperem un minutet al presi i arribem al cotxe.

Un cop allà ens assentem a la terrassa del bar i prenem alguna cosa. 

Estem cansats però feliços de que tot hagi anat be. Desprès de vint minutets allà, fem foto d’equip, ens canviem al mig del carrer i carreguem bicis.

Son casi les 3 de la tarda i agafem el cotxe per anar a fer un bon dinar  a un wok del costat de Lleida. Quan dic a bon dinar em refereixo més a quantitat que a calitat, però de tan en tan també va be atiborrar-se com senglars!! Jaja Després de dinar i que la ‘’xinita’’ hagi perdut calers amb nosaltres tres, agafem altre cop el cotxe i fem els últims 170 quilòmetres del trajecte. Arribem a Vidrà a les 18:30.

Desprès d’haver estat més de 13 hores al costat d’aquesta magnifica gent, fer 81 kms amb bici i 550 amb cotxe, crec que aquest dia el recordarem molt de temps!!

I ens despedirem amb una bonica i certa frase.. Els grillats de Vidrà, som el millor club ciclista que hi ha!!