Hola nanus!! Ja torno a ser per aquí, aquest cop per
explicar-vos tal com varem realitzar el Repte del Ter en Pere i jo.
El divendres a les
17:30 de la tarda, agafem el cotxe d’en Pere per anar fins a Vallter 2000. Ens
acompanyen els pares d’en Pere, ja que s’han d’endur el cotxe perquè demà ens
vingui a buscar el meu pare a l’Estartit.
L’idea que tenim nosaltres, és seguir fent honor al nostre
nom de club i dormir al refugi d’Ulldeter, per així fer de la 2a. edició del
Repte del Ter, una edició mes ‘’complerta’’. Així doncs, un cop arribats a
Vallter 2000, agafem la maleta i la bici, ens ho carreguem tot a l’esquena i
enfilem camí amunt fins al refugi. Un cop a dalt, ens despedim dels pares d’en
Pere (que fins hi tot ens han acompanyat els 15 minuts de pujar al refugi), i
fem les gestions pertinents per quedar-nos a dormir. Demanem al que es cuida
del refugi per aviam si tenim temps d’anar a veure el naixement del Ter. La
seva resposta és ‘’No teniu pas temps, d’aquí mitja hora donem el sopar i a més
crec que no us convé fer 200
metres més de desnivell amb tot el que heu de fer
demà’’. Així doncs, en Pere i jo, sortim a fora i anem fins a veure el
naixement del riu Ter.
Desprès de fer-nos les fotos
corresponents a la zona mirem el rellotge i només falten 7 minuts per les 20:30
(hora que donen el sopar al refugi). Hem de baixar corrents per arribar a
l’hora i així ho fem. Arribem al refugi i les 50 persones que es queden a
dormir ja seuen i algun ja ha començat a menjar. Mengem sopa de carbassa,
amanida d’arròs i pollastre guisat. De postres síndria. Desprès de fer un bon i
complert sopar, sortim un ratet a fora i al cap de poc, ja pugem cap a les
habitacions. A les 10 en punt tanquen els llums i tothom a dormir. Ens toca dormir
amb dos gabatxos, un ens vol fer dormir amb la finestra oberta (a 5º positius
crec que no era el dia ideal) i l’altre resulta que es va passar la nit
roncant. De totes maneres, vam dormir bastant be.
El dissabte a les 5:50 del matí
ens llevem i agafem totes les coses de l’habitació per anar cap a baix. Allà ho
prepararem tot i mengem un entrepà que ens van fer el dia abans els del refugi.
A les 6:30 ja estem a sobre les bicis i comencem a baixar per la pista d’esquí
fins a Vallter. Entre el fred que carda i les pedres i l’herba humida, fa que
la baixada no sigui del tot ben parida. Un cop a Vallter ja agafem asfalt i
fins a Setcases, que és on es fa la sortida de la 2a. edició del Repte del Ter.
Son 11 quilòmetres en total que desprès haurem de sumar-hi els 205 de la prova.
Un cop allà ens desabriguem una mica, donem les maletes amb tot el que ens
sobra a l’organització i enganxem els dorsals.
A les 7:05 es dona el tret de
sortida. Travessem per el mig de Setcases i agafem l’asfalt per travessar les
poblacions de Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon i St. Pau de Segúries.
Aquest tros tothom baixa mes o menys a la mateixa velocitat i fa que hi hagi
una bona corrua de ciclistes. A Mas Repuntxó agafem una pista a la dreta per després
empalmar amb un trosset de camí de St.Jaume. Fem un corriol planer però una
mica enfangat i veiem que com a totes les pedalades hi ha gent molt dolenta i
cagada amb aquests tipus de terrenys. Un trosset mes endavant, ia agafem el
carrilet que ens du fins a St. Joan que ens hi espera el primer avituallament.
Mengem una mica i en Pere es desabriga una mica. Tornem agafar les bicis i
trepitgem el carrilet fins a Ripoll. Travessem tot el poble i anem fins a la
depuradora. Un cop allà ens desviem una mica del Ter ja que no hi ha cap
alternativa més propera del riu. És aquí i fins al Castell de Montesquiu on hi
ha la part ‘’catxonda’’ de la pedalada. Passem per Llastanosa, Mas Veí i
arribem a la Collada
de Beví Gros. Hi ha unes pujades de tres collons (també alguna baixadeta) però
en Pere i jo ho pugem tot fins a dal. Continuem per passar el coll dels 3 pals
i arribem al Castell (quilòmetre 65). Allà hi ha els pares d’en Pere i desprès
de fer una petita xerradeta fotem un bon avituallament. Allà coneixem a la Mònica , que a part de ser
molt trempada, ens cuida molt bé tant a l’avituallament de Montesquiu com al de
Sau (si ho llegeixes, ja ho veus, he complert la paraula i t’he fet sortir a la
crònica).
Tornem a pujar a les bicis i passem per St. Quirze, anem fins a Saderra i
allà agafem asfalt fins al pont de Borgonyà. Allà agafem el camí del costat de la C-17 i anem a agafar la
carretera del Pelut que ens porta fins a Torellò. Pugem cap a Rocapravera i
anem vorejant al poble de Torellò per agafar una pista pedregosa primer i pista
més bona desprès. Sortim al Cap del Pont de la Gleva i allà agafem un tros de camí molt maco i
ràpid que ens porta fins a Manlleu. Allà ens espera l’avituallament del dinar. Quilòmetre
91, les 12:30 del matí. Sense tenir gaire gana, ens fotem dos plats ben parits
de pasta.
Al cap d’una horeta d’estar
parats, tornem agafar les bicis. Vaia puto palo amb aquesta calor. Sortim de
Manlleu, passem per una urbanització de les masies de Roda i arribem a Roda.
Allà ens dirigim cap a Tavèrnoles. He de
reconèixer que de Roda fins a un tros mes amunt de Tavèrnoles les vaig passar
putes putes. Una pàjara que fins i tot em va fer fer durant un quilòmetre esses
amb la discontinua de la banda dreta de la carretera. Espero un momentet amb en
Pere al cap de munt de la pujada perquè
s’ha quedat una
mica enrere i quan arriba ia baixem per la carretera fins a
tocar al parador de Vic. Trenquem a la dreta per pista emporlanada i ja
comencem a veure el pantà de Sau. Fem uns 9 quilòmetres anant fent reconades i
algun petit repatxo fins arribar a la presa. Allà tornem a trobar a la Mònica i la seva companya.
Fem un altre bon avituallament i fins i tot ens engrassen la cadena.
Travessem la presa del pantà i fem
una forta baixada per desprès començar a
vorejar el pantà de Susqueda. En Pere ia havia avisat que ens trobaríem alguna
pujadeta torracollons i també havia dit que el pantà es feia molt llarg.
Pensava que no seria tant. Vam haver de fer 15 quilòmetres per arribar a la
presa i donar la raó amb el nostre presi. Quin puta pantà més llarg!!! Aquí
continuem per asfalt fins al Pasteral. Al principi hi ha una baixada forta,
però els 8 quilòmetres restants fins al Pasteral tampoc passen ni a tiros. Un
cop allà passem per sota el pont de la carretera i arribem a la Cellera de Ter. Allà hi ha
un avituallament i fem una bona parada. Noto que en Pere va una mica tou perquè
no te cap pressa a marxar. Ens comuniquen que el pròxim avituallament està a
Sarrià (25 kms). Sortim de la
Cellera i agafem un ritme tan ben parit que amb una hora ens
plantem a Sarrià. Passem per Anglès, Bescanó, Salt i Girona abans d’arribar a
l’avituallament. Allà coincidim amb varis ciclistes i la gent comença a estar
tostada... Segons els meus números ens queden 50 quilòmetres, segons els del
màquina de l’avituallament, en queden 43. Entre això i el ritme que hem dut fa
que sortim bastant animats de Sarrià.
Anem cap a Sant Julià de Ramis i
allà ens desviem a la dreta i passem per els pobles de Cervià de Ter i Sant
Llorenç de les Arenes. Desprès arribem a la Resclosa de Colomers que hi teníem preparat una
altra avituallament. Tot i haver cada cop els avituallaments amb menys
distància, aquets 22 quilòmetres no van passar ni a tiros. Desprès de veure una
caiguda molt graciosa i tonta d’un que anava de super màquina de la btt
travessem la resclosa i per pista anem cap a Verges. Un tros mes endavant hi ha
un altre avituallament que el fem ràpid i ens diuen que és tot una recta fins a
la desembocadura. Tot i quedar-nos només
18 quilòmetres sembla que ens en quedin una eternitat. La pista és molt ampla i
planera i no parem de deixar camps enrere. Passem Torroella de Montgrí i a sota el pont
que passa la carretera, hi trobem
l’últim avituallament que ni parem. Fem 7 quilòmetres més fins arribar a la Gola del Ter. Aquests els
disfruto com els que més ja que veiem l’objectiu a tocar. Arribats a la Gola , trenquem a l’esquerra
i fem 1 quilòmetre anant paral·lel a la
platja de l’Estartit i agafem un carrer que ens porta fins a meta. Objectiu
complert i repte aconseguit!!!
Un cop arribats, ens treiem la
roba ràpid (perquè al cap de 10 minuts tenquen)
i amb calçotets ens fotem a la piscina, ja que tan ens fa si ens miren o
no. Desprès de la bona remullada, ens fotem una dutxa i ens mengem un merescut
entrepà.
Anem a recollir les bicis, les
rentem i finalment les carreguem per pujar cap a Vidrà. El meu pare ens fa de
taxista fins a la porta de casa. Son les 11 de la nit i s’ha acabat un gran dia
de bici!!
Aquí teniu la ruta al wiki.. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7237070
P.D. Allargaré una mica més la
crònica per fer sortir-hi en Xini, company dels grillats. Ell prefereix més fer
sortides nocturnes que diürnes i prefereix més el vici que la bici...xd Vaig
decidir acabar de completar les 24 hores despert i vaig anar amb ell, la Blanca , l’Arnau i en Masmi
a treure el cap al Moscou de Torelló ( feia unes quantes hores hi havíem passat
per davant amb bici). Aquest va ser el resultat de la festa de st. Fermins...
xd
Res més gent, donar-vos les
gràcies per continuar seguint el nostre blog i llegir la crònica més extensa de
la pedalada més llarga que hem fet mai.
Pep Planas
