Avui tornaré a fer la crònica jo, bàsicament per treure
feina al presi que té alguna que altra crònica pendent. Estem a dues setmanes
de l’esperada Tracks del Diable i ens hem marcat una mica l’obligació de
continuar entrenant per arribar al màxim de bé al dia 31 de maig. Entre setmana
havíem parlat amb en Pere via WhatsApp i el que teníem clar era que volíem fer,
tal com diem nosaltres, els tres dígits i uns 3000 metres de desnivell, buscant
així alguna similitud amb la Tracks.
Hem quedat a les 6 del matí a la bàscula de Vidrà. Aquella
hora el forner té tancat i tampoc el podem emprenyar gaire. Sortim amb 8 minuts
de retard i agafem la pista que baixa cap a la depuradora i ens porta a
travessar la riera per anar amb direcció Salgueda. Fa una mica de fred i baixem
a poc a poc per no agafar-ne més del compte. Comencem a agafar calor quan tirem
pujada amunt per arribar a la casa de Salgueda primer i a la creu de Salgueda
després. Tirem pista avall i agafem el corriol que ens porta al veïnat de dalt
de Sant Andreu de la Vola. He de dir que per voler baixar més del compte sobre
la bici he fotut una bona patacada. En Pere s’ha sortit i ho ha baixat tot.
Passem per darrere de Can Pigallem i trenquem a la dreta. Aquesta pista no
l’hem deixat fins arribar al collet de St. Julià. Un cop allà agafem pista que
ens porta just a sota Cabrera. Aquí comencem a descobrir nous camins i ens
fotem a un corriol de baixada que al principi ha set una mica tècnic i desprès
s’ha tornat més ràpid. Anem a sortir a St. Julià de Cabrera i tornem a passar
pel collet. Allà trenquem a l’esquerra i continuem per la pista per fer la
Serra del Feu i arribar a l’Esquirol. Quilòmetre 33, toca per un avituallament
de 10 minutets si volem arribar a esmorzar amb condicions a Rupit.
Desprès de 10 minutets tornem a arrencar cap a les
Fontiques. Agafem camí estret i molt tècnic que al ser pujada ens fa fotre
algun bufet. Ara bé, com a bons grillats, pugem tot el tros sobre la bici.
Sortim a una pista que anant tirant amunt ens porta a Cantonigròs. Al mig del
poble ens desviem a la dreta i continuem pujant per un camí molt maco que hi ha
al costat de la riera. Sortim a una carretera emporlanada que seguint-la ens
porta a una pista que passa per St. Corneli i la Torre de la Vall. Arribem a
Tavertet. Un cop allà, bevem una mica d’aigua tot mirant unes espectaculars
vistes i després tirem amunt amb direcció l’Avenc. Continuem per pista fins
arribar al collet de Rajols. Un cop allà ens deixem caure per una baixada sense
final que ens portarà a Rupit. Toca fer foto al cartell i ruta pel mig del
poble ja que el presi li fa gràcia baixar per unes escales. Arribem a la fonda
Marçal i ens toca fotre un bon tiberi.
Al cap d’una hora d’haver arribat i després de descansar una
mica dels 60 quilòmetres anteriors, tornem a pujar a les bicis. Travessem el
poble i agafem porland de baixada que ens durà al bonic salt de Sallent. Parem
un parell de minutets a treure algu de roba i a disfrutar de les vistes i
comencem a pujar. Son uns 15 quilòmetres constants de pujada on passem per la
Devesa, la Serra de Mateus (amb alguna marranada de corriol per allà al mig) i
Coll de Saiols. Anem a sortir a la pista de Cabrera que unes hores abans havíem
fet de cara amunt. Ara toca tirar avall però abans fem una breu parada. Ens
alimentem una mica i el presi inclús fa un cigarro (quin paio mes pesat amb el
fumar!! DEIXA-HO IA NEN!!!).
Pugem a les bicis per tirar avall i passar per tercer cop al
collet de st.Julià. Continuem recte i de baixada per uns quilòmetres més
endavant agafar la pista de l’esquerra per passar tota la Serra de la Rierola i
travessar St. Andreu de la Vola. Toca pujar un parell de quilòmetres i
travessar la carretera de la Vola. Un cop travessada, ens toca pujar per un
pedregar malparit. Com que em sento bé, li cardo gas als pedals i ho pujo tot
fins a dalt. Quina satisfacció!! Continuem per el corriol planer i sortim a la
pista de Llombregueres que al anar-la seguint ens porta a vorejar un pèl de
lluny el Castell de la Vinyeta. Ens plantem just davant de l’anomenada ‘’cuesta
de la muerte’’. Son casi 4 quilòmetres amb 400 metres de desnivell positiu.
Comencem a pujar però sabem que a la Vinyeta pararem a fotre un gel. Desprès de
fer el gel i la fruita de ‘’turno’’ , tirem costa amunt cada un al seu ritme
fins arribar a la Creu de Salgueda. S’ha de dir que desprès de 90 quilòmetres
hem pujat en tot moment sobre la bici i hem arribat a dalt tots dos contents.
Tirem pista avall i toca disfrutar fins arribar altre cop a la riera que havíem
passat feia unes 10 hores. Ens queden 2 quilòmetres de pujada i ja hem passat
dels 100. Satisfacció i cansament es l’ambient que es respira. Fem aquets 2
quilòmetres fins a Vidrà a poc a poc, ja que en Pere li be una mica de baixon
per falta d’aliment. Un cop a Vidrà, cada un cap a casa seu a fotre’s una bona
dutxa i a dinar. Son les 6 de la tarda!!!
Si voleu veure la ruta sobre el mapa, clikeu al següent
enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6867545
Moltes gràcies
trempats i fins aviat
Pep Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada