Repte del Ter 2014

Hola nanus!! Ja torno a ser per aquí, aquest cop per explicar-vos tal com varem realitzar el Repte del Ter en Pere i jo.

 El divendres a les 17:30 de la tarda, agafem el cotxe d’en Pere per anar fins a Vallter 2000. Ens acompanyen els pares d’en Pere, ja que s’han d’endur el cotxe perquè demà ens vingui a buscar el meu pare a l’Estartit.

L’idea que tenim nosaltres, és seguir fent honor al nostre nom de club i dormir al refugi d’Ulldeter, per així fer de la 2a. edició del Repte del Ter, una edició mes ‘’complerta’’. Així doncs, un cop arribats a Vallter 2000, agafem la maleta i la bici, ens ho carreguem tot a l’esquena i enfilem camí amunt fins al refugi. Un cop a dalt, ens despedim dels pares d’en Pere (que fins hi tot ens han acompanyat els 15 minuts de pujar al refugi), i fem les gestions pertinents per quedar-nos a dormir. Demanem al que es cuida del refugi per aviam si tenim temps d’anar a veure el naixement del Ter. La seva resposta és ‘’No teniu pas temps, d’aquí mitja hora donem el sopar i a més crec que no us convé fer 200 metres més de desnivell amb tot el que heu de fer demà’’. Així doncs, en Pere i jo, sortim a fora i anem fins a veure el naixement del riu Ter.

Desprès de fer-nos les fotos corresponents a la zona mirem el rellotge i només falten 7 minuts per les 20:30 (hora que donen el sopar al refugi). Hem de baixar corrents per arribar a l’hora i així ho fem. Arribem al refugi i les 50 persones que es queden a dormir ja seuen i algun ja ha començat a menjar. Mengem sopa de carbassa, amanida d’arròs i pollastre guisat. De postres síndria. Desprès de fer un bon i complert sopar, sortim un ratet a fora i al cap de poc, ja pugem cap a les habitacions. A les 10 en punt tanquen els llums i tothom a dormir. Ens toca dormir amb dos gabatxos, un ens vol fer dormir amb la finestra oberta (a 5º positius crec que no era el dia ideal) i l’altre resulta que es va passar la nit roncant. De totes maneres, vam dormir bastant be.

El dissabte a les 5:50 del matí ens llevem i agafem totes les coses de l’habitació per anar cap a baix. Allà ho prepararem tot i mengem un entrepà que ens van fer el dia abans els del refugi. A les 6:30 ja estem a sobre les bicis i comencem a baixar per la pista d’esquí fins a Vallter. Entre el fred que carda i les pedres i l’herba humida, fa que la baixada no sigui del tot ben parida. Un cop a Vallter ja agafem asfalt i fins a Setcases, que és on es fa la sortida de la 2a. edició del Repte del Ter. Son 11 quilòmetres en total que desprès haurem de sumar-hi els 205 de la prova. Un cop allà ens desabriguem una mica, donem les maletes amb tot el que ens sobra a l’organització i enganxem els dorsals.  

A les 7:05 es dona el tret de sortida. Travessem per el mig de Setcases i agafem l’asfalt per travessar les poblacions de Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon i St. Pau de Segúries. Aquest tros tothom baixa mes o menys a la mateixa velocitat i fa que hi hagi una bona corrua de ciclistes. A Mas Repuntxó agafem una pista a la dreta per després empalmar amb un trosset de camí de St.Jaume. Fem un corriol planer però una mica enfangat i veiem que com a totes les pedalades hi ha gent molt dolenta i cagada amb aquests tipus de terrenys. Un trosset mes endavant, ia agafem el carrilet que ens du fins a St. Joan que ens hi espera el primer avituallament. Mengem una mica i en Pere es desabriga una mica. Tornem agafar les bicis i trepitgem el carrilet fins a Ripoll. Travessem tot el poble i anem fins a la depuradora. Un cop allà ens desviem una mica del Ter ja que no hi ha cap alternativa més propera del riu. És aquí i fins al Castell de Montesquiu on hi ha la part ‘’catxonda’’ de la pedalada. Passem per Llastanosa, Mas Veí i arribem a la Collada de Beví Gros. Hi ha unes pujades de tres collons (també alguna baixadeta) però en Pere i jo ho pugem tot fins a dal. Continuem per passar el coll dels 3 pals i arribem al Castell (quilòmetre 65). Allà hi ha els pares d’en Pere i desprès de fer una petita xerradeta fotem un bon avituallament. Allà coneixem a la Mònica, que a part de ser molt trempada, ens cuida molt bé tant a l’avituallament de Montesquiu com al de Sau (si ho llegeixes, ja ho veus, he complert la paraula i t’he fet sortir a la crònica).

Tornem a pujar a les bicis i  passem per St. Quirze, anem fins a Saderra i allà agafem asfalt fins al pont de Borgonyà. Allà agafem el camí del costat de la C-17 i anem a agafar la carretera del Pelut que ens porta fins a Torellò. Pugem cap a Rocapravera i anem vorejant al poble de Torellò per agafar una pista pedregosa primer i pista més bona desprès. Sortim al Cap del Pont de la Gleva i allà agafem un tros de camí molt maco i ràpid que ens porta fins a Manlleu. Allà ens espera l’avituallament del dinar. Quilòmetre 91, les 12:30 del matí. Sense tenir gaire gana, ens fotem dos plats ben parits de pasta.

Al cap d’una horeta d’estar parats, tornem agafar les bicis. Vaia puto palo amb aquesta calor. Sortim de Manlleu, passem per una urbanització de les masies de Roda i arribem a Roda. Allà ens dirigim  cap a Tavèrnoles. He de reconèixer que de Roda fins a un tros mes amunt de Tavèrnoles les vaig passar putes putes. Una pàjara que fins i tot em va fer fer durant un quilòmetre esses amb la discontinua de la banda dreta de la carretera. Espero un momentet amb en Pere al cap de munt de  la pujada perquè s’ha quedat una

mica enrere i  quan arriba ia baixem per la carretera fins a tocar al parador de Vic. Trenquem a la dreta per pista emporlanada i ja comencem a veure el pantà de Sau. Fem uns 9 quilòmetres anant fent reconades i algun petit repatxo fins arribar a la presa. Allà tornem a trobar a la Mònica i la seva companya. Fem un altre bon avituallament i fins i tot ens engrassen la cadena.

Travessem la presa del pantà i fem una forta baixada  per desprès començar a vorejar el pantà de Susqueda. En Pere ia havia avisat que ens trobaríem alguna pujadeta torracollons i també havia dit que el pantà es feia molt llarg. Pensava que no seria tant. Vam haver de fer 15 quilòmetres per arribar a la presa i donar la raó amb el nostre presi. Quin puta pantà més llarg!!! Aquí continuem per asfalt fins al Pasteral. Al principi hi ha una baixada forta, però els 8 quilòmetres restants fins al Pasteral tampoc passen ni a tiros. Un cop allà passem per sota el pont de la carretera i arribem a la Cellera de Ter. Allà hi ha un avituallament i fem una bona parada. Noto que en Pere va una mica tou perquè no te cap pressa a marxar. Ens comuniquen que el pròxim avituallament està a Sarrià (25 kms). Sortim de la Cellera i agafem un ritme tan ben parit que amb una hora ens plantem a Sarrià. Passem per Anglès, Bescanó, Salt i Girona abans d’arribar a l’avituallament. Allà coincidim amb varis ciclistes i la gent comença a estar tostada... Segons els meus números ens queden 50 quilòmetres, segons els del màquina de l’avituallament, en queden 43. Entre això i el ritme que hem dut fa que sortim bastant animats de Sarrià.

Anem cap a Sant Julià de Ramis i allà ens desviem a la dreta i passem per els pobles de Cervià de Ter i Sant Llorenç de les Arenes. Desprès arribem a la Resclosa de Colomers que hi teníem preparat una altra avituallament. Tot i haver cada cop els avituallaments amb menys distància, aquets 22 quilòmetres no van passar ni a tiros. Desprès de veure una caiguda molt graciosa i tonta d’un que anava de super màquina de la btt travessem la resclosa i per pista anem cap a Verges. Un tros mes endavant hi ha un altre avituallament que el fem ràpid i ens diuen que és tot una recta fins a la desembocadura.  Tot i quedar-nos només 18 quilòmetres sembla que ens en quedin una eternitat. La pista és molt ampla i planera i no parem de deixar camps enrere.  Passem Torroella de Montgrí i a sota el pont que passa la carretera,  hi trobem l’últim avituallament que ni parem. Fem 7 quilòmetres més fins arribar a la Gola del Ter. Aquests els disfruto com els que més ja que veiem l’objectiu a tocar. Arribats a la Gola, trenquem a l’esquerra i  fem 1 quilòmetre anant paral·lel a la platja de l’Estartit i agafem un carrer que ens porta fins a meta. Objectiu complert i repte aconseguit!!!

Un cop arribats, ens treiem la roba ràpid (perquè al cap de 10 minuts tenquen)  i amb calçotets ens fotem a la piscina, ja que tan ens fa si ens miren o no. Desprès de la bona remullada, ens fotem una dutxa i ens mengem un merescut entrepà.

Anem a recollir les bicis, les rentem i finalment les carreguem per pujar cap a Vidrà. El meu pare ens fa de taxista fins a la porta de casa. Son les 11 de la nit i s’ha acabat un gran dia de bici!!

Aquí teniu la ruta al wiki..  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7237070

P.D. Allargaré una mica més la crònica per fer sortir-hi en Xini, company dels grillats. Ell prefereix més fer sortides nocturnes que diürnes i prefereix més el vici que la bici...xd Vaig decidir acabar de completar les 24 hores despert i vaig anar amb ell, la Blanca, l’Arnau i en Masmi a treure el cap al Moscou de Torelló ( feia unes quantes hores hi havíem passat per davant amb bici). Aquest va ser el resultat de la festa de st. Fermins... xd

Res més gent, donar-vos les gràcies per continuar seguint el nostre blog i llegir la crònica més extensa de la pedalada més llarga que hem fet mai.

Pep Planas

Cronica Catllaràs 2014

Avui en Pere i jo (Pep) hem anat a fer la pedalada mensual que ens hem proposat fer durant aquest 2.014. Aquest mes de juny teníem moltes opcions ja que n’hi havien moltes per fer. La nostra escollida, sobretot mirant el nostre calendari apretat, va ser la Catllaràs.

Ens trobem a dos quarts de set del matí  a Vidrà, per anar cap a Sant Julià de Cerdanyola. Avui em toca dur la bala vermella a mi, ja que en Pere es busca ‘’l’excusa’’ que ha dormit poc. No em fa res. A més a més avui és el seu sant, el deixarem dormir un ratet més. Per el camí ens fot un bon ruixat, fins i tot cau pedra. Mentre conduïa estava pensant la mandra que em fotia pedalar amb aquell temps.

Arribem a St. Julià i resulta que allà casi bé no ha plogut. Aparquem el cotxe i comencem a arreglar les coses per començar a pedalar. Quan ho tenim tot per allà fora estès, es fot a ploure altre cop i amb prou feines tenim temps de tancar el maleter del cotxe i ficar-nos a dins. Al cap de deu minuts ja ha parat i llavors sí, sense pressa però sense pausa, ho ‘’configurem’’ tot per pedalar. Sembla que el dia estarà tapat però que de moment no plourà..

A les 8:30 i ben puntuals ja som a la sortida. Al veure que la cosa aniria amb retard, ens fem una foto ( el fotògraf és tant ben parit que ens en tira 8!!!).

Amb en Pere ia de bon principi veiem que aquets de la comarca del Berguedà son ben parits. Una gran estelada penja d’una paret  al costat de la sortida. I per marcar la sortida ho fan amb una traca de tres collons.

Així dons desprès de ‘’l’estruendo’’ dels petards arrenquem!!!  Passem per el mig del poble entre els ànims i els aplaudiments de la gent que ha vingut a mirar l’inici de la pedalada. Nosaltres sabem que els primers quilòmetres prometen. Ens esperen 10 quilòmetres de pujada i casi 900 metres de desnivell positiu. Es per això que ens ho agafem amb calma i anem fent. Sortim del poble sobre l’asfalt que ens acompanya uns metres de més i agafem una pista que marxa a la dreta. Sembla que és de bon fer tot i que no para de tirar amunt. Al quilòmetre dos, ens trobem una mica de plà que ens deixa descansar uns segons per seguir amunt fins al primer avituallament. Al principi no volíem parar ja que trobàvem que era molt d’hora però al final ho hem aprofitat. Parada de dos minuts i agafem les bicis per fer una petita baixada i tornar a pujar. De mica en mica el grup es va estirant i no hi ha dificultats per avançar les típiques castanyes de torn (suposu que hi ha gent que troba que les castanyes som nosaltres).

Els metres van sumant mica en mica fins arribar al punt més alt de la pedalada (1.708 metres). Quilòmetre 10 i estem davant del famós roc del Catllaràs. Ni el presi ni jo ens hem adonat del fet fins desprès de la pedalada, això que amb ell aquets detalls no li solen passar per alt. Baixem 2 quilometrets per una pista on entre roderes i fang fa que haguem de posar el peu algun que altre cop. Planegem uns metres i tornem a tirar avall fins a Sant Romà de la Clusa. Aquí en Pere demostra que es el crack cara avall i baixa com un autèntic sonat!!! Quilòmetre 14’5 i 2n. avituallament. Mirem el mapa de l’altimetria i veiem que ens ve una pujada encara mes dreta de la que hem fet fins llavors.

Desprès de menjar algun tros de taronja comencem a pujar. El que ens semblava curt de metres hem descobert que era mes llarg del compte!! Quins dos quilòmetres mes drets!! Ara jo i en Pere, a diferencia dels palanganes que ens envoltaven ho pugem tot amb bici. Arribem a dalt i veiem un cartell que ens anuncia que hi ha unes vistes acollonants. Nosaltres amb la boira que si havia posat llavors, ho veiem tot blanc. De puta mare!!! Continuem per la pista cara avall fins arribar a Coll Pan, on agafem un camí que ens torna fer a pujar. Hem pujat trossos a peu i trossos a sobre la bici. Passem per el costat de Puig-lluent i allà baixem trepitjant un tros camí i l’altre pista fins al refugi d’Ardericó. Arribem al tercer avituallament. Ha sortit el sol i aprofitem per fer unes fotos i apalancar-nos dos minutets.

Continuem per la pista durant 4 quilòmetres més de pujada. Sembla que aquests només tinguin pujada tiu!! Desprès d’haver vorejat el Roc de la Lluna arribem al km. 27 i trobem el 4rt. avituallament. Veiem els Agents Rurals i resulta que ia ens volien tallar el trosset de PR que passaríem desprès. Desprès duna bona negociació per part dels de l’organització ens deixen tirar avall per un camí on hi trobem tot tipus de terreny. Cap al cap d’avall, que ja era camí més ràpid, primer jo i desprès el presi caiem!! Entre els rocs humits i les arrels la bici fot un patinar que fa por!! Arribem a Vallfogona i tornem a pujar altre cop fins a pla de Sant Cristòfol. La pista ens porta de baixada al costat de la Mare de Déu del Falgars on hi ha el cinquè avituallament. Continuem cara avall i per asfalt, trenquem a l’esquerra i la carretera (encara asfaltada) ens fa pujar uns metres més. Ens desviem a la dreta i el presi anuncia que ens queda una altre pujadeta. L’anem fent a poc a poc, ja que comencem a estar cansats. Arribem al Cap dels Banyadors i aprofitem per disfrutar dels últims 3 quilòmetres d’una espectacular baixada fins al poble.

Un cop passada la línia de meta, només ens queda disfrutar de l’entrepà que ens hem guanyat amb tanta pujada.

Esperem que us hagi agradat i ja ho sabeu, si voleu una mica més d’informació de la pedalada, aquí la teniu... http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7189374

P.D. Vull tornar a felicitar amb en Pere que apart que avui és el seu sant, és un puto crak!!!

Pep Planas.

Tracks del Diable Non Stop Silver 2014

Aquesta crònica li toca al Presi, que sempre li fa molta mandra fer-la!

El dia abans de la Tracks, el divendres en Pere va fer festa de la feina per poder descansar

i poder estar en plena forma pel dissabte i també recollir dorsals i poder posar les bicis a punt!

Ja que en Pep cada dia que passa té un nivell més elevat!

Es lleva el dia 31 de Maig i en Pep i en Pere queden a les 5:15 al roure de la Creu, per marxar cap a Torelló per poder arribar-hi a 3 de 6, ja que a les 6 comencen els de la Pro i nosaltres que fem la Silver a les 6:30!

Arribem al pavelló de Torelló hi ens hi trobem una ambulància, resulta que el cap de cursa s'ha desmaiat d'un atac d'estrès!

L'horari de sortida va em retard i comencem la cursa a les 6:40, em un temps molt emboirat i em el terreny molt moll, ja que el dia anterior havia plogut força!

La primera mitja hora fem quasi 10 km, ja em entrat em calor, i en Pere diu no ens esverem

perquè jo després a mig fer ja no podré seguir!

En pocs Km arribem al primer avituallament, just abans de l Esquirol, per després pujar cap al torrent de la Foradada, una pujada complicada em moltes pedres i fang!

Encarem cap a Cantonigròs per després pujar un dels punts alts del dia, Puig Ventós, passem dels 1100 mts d'altitud! Fem una baixada trialera em aigua i fang que ens portà a Tavertet!

Tornem a trobar un bon avituallament, i em una bona gana, ens hi trobem fins i tot pa em nocilla!

Continuem en direcció a l'Avenc, fem 6 km d'asfalt cap a Rajols i després corriol q ens arriba a Rupit! Trobem un altre avituallament líquid i aquí en Pere ja comença a treure gels i magnesi per por de què més endavant li vinguessin rampes!

En Pere li diu en Pep que tiri més endavant, per què ja veu que en Pep va al ritme d'en Pere, i tot baixant cap al Salt de Sallent van discutint sobre el tema, i en Pep que és molt tossut diu que no, que arribarem junts a Torelló, i que l'únic objectiu és fer millors temps que en Pere l'any passat!

Comencem una llarga pujada i força dreta al primer Km q ens portà fins a la Devesa, fem un tram de 2,5 km d carretera en direcció a Falgars d'en Bas, i poc després trobem un altre avituallament, altre cop corriol, però ara de cara amunt i a trams arrossegant la bici, arribem a una pista que sembla bona i planera, però després d'1,5 km comença alguna pujada i també el fang, amb això ja arribem a la pista que portà a Cabrera i nosaltres l'agafem en direcció al Collet Vidrier, i aquí empenyem una mica perquè cau bé i cara avall i adelentem un grup de 6 o 7 ciclistes, passem la riera de la Vola, i 1 km ens hi trobem un altre avituallament, aquest fins i tot hi ha pa em tomàquet, pernil i fuet!

En Pere encara va intentant aguantar el seu ritme, i en Pep que té un gran companyeris- me, va estant sempre per allà, obrint camí, a les pujades marxa i quan arriba al cadamunt espera que arribi en Pere! Vaja un gran company!

A partir d ' aquí ja comença la pujada del Castell de la Vinyeta, que ja és dura, però que tot i això és l ' escalfament de la coneguda " Cuesta de la Muerte", fem una baixada i en 1 km d pujada som a l ' avituallament de la Vinyeta.

Aquí sí que comença la " Cuesta", 4 km i 400 de desnivell, aquí sí que en Pep demostra que esta a un gran nivell i en Pere el veu a marxar com una moto, com si tot just comences la pedalada, estem al Km 84, i en Pere sí que ja les esta passant putes, tot i això ja va estar satisfet en pujar- la a cavall de la bici i sense parar a mig fer, arribem al Coll de Salgueda un altre punt alt del dia, i en Pep ja fa 6 o 7 min que si espera, una bona baixada fins a la riera que baixa de Vidrà, pugem 1 km i corriol de la Tosca i pista fins a la Vall, fem la pista que ens portà a la carretera de la Vola, i l'agafem fins a St. Pere, i tot fent corriols arribem a la nostra meta, al pavelló de Torelló.

Al final estem contents, objectiu complert, em un temps de 8:35 min, superant les 9:16 min

d'en Pere l'any passat!

Posicions 89, 90 de 150 ciclistes

Aquí teniu l ' enllaç de la nostra ruta:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6974465

Sortida dia 24/05/14

Avui farem una crònica ben diferent i segur que molts de vosaltres ho agraireu sobretot desprès de llegir la parrafada setmanal que us fotem.... jaja.

Dissabte dia 24 en Pere i en Pep van sortir a fer una volta pel ripollès. A les 6:50 del matí aparcaven el cotxe a Camprodon. A les 7:05, i desprès de preparar-ho tot, van començar a pedalar. Fotia un fred de l’hòstia!!

-         km 1 al 10: Sortida de Camprodon direcció el càmping els Solans per agafar la pista de l’esquerre fins arribar a Puig Moscós. 10 quilòmetres d’autèntica pujada. Com diria en Makinon... Una marranada!! A dalt de Puig Moscós primeres fotos, una d’elles amb uns que practicaven trail-running.

-         km 10 al 14: Agafen el GR11 que passa per Puig Moscós i el segueixen fins al Coll de Lliens. Es suavitza la pujada i passen per prats i camins.

-         km 14 al 18: Continuen per el GR però la pujada que havia durat fins llavors, es converteix amb baixada frenètica per prats i corriols tècnics. Arriben a Setcases per fer un bon esmorzar.

-         km 18 al 30: Surten de Setcases i agafen l’asfalt que els durà a Vallter. Per el camí s’entretenen i fan algun selfie i tot.

-         km 30 al 32: Baixen un tros de carretera per desprès carregar-se la bici a l’esquena i pujar al refugi d’Ulldeter. Això si que és estar Grillat!! Entren a dins i fan un cacaolat, unes olives i patates!!

(

-         km 32 al 34: Baixen per una de les pistes d’esquí de Valldeter. Troben una mica de neu per el camí!!

-         km 34 al 57: Agafen l’asfalt de la carretera per baixar a Camprodon. Passen per dins de tots els pobles que es troben per el camí: Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Camprodon. Acaben la ruta, carreguen les bicis i van a fotre un bon dinar a Mas Repunxó.

Esperem que us hagi agradat aquesta crònica amb tantes fotos i que continueu llegint el nostre blog.

Si voleu veure la ruta sobre el mapa... http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6924236

P.D. vaaaaaaa... com que us heu portat tant bé, us deixem un parell de videos d’aquest parell de xalats...

Salut i pedals

Sortida dia 17/05/14 (Entreno tracks)

Avui tornaré a fer la crònica jo, bàsicament per treure feina al presi que té alguna que altra crònica pendent. Estem a dues setmanes de l’esperada Tracks del Diable i ens hem marcat una mica l’obligació de continuar entrenant per arribar al màxim de bé al dia 31 de maig. Entre setmana havíem parlat amb en Pere via WhatsApp i el que teníem clar era que volíem fer, tal com diem nosaltres, els tres dígits i uns 3000 metres de desnivell, buscant així alguna similitud amb la Tracks.

Hem quedat a les 6 del matí a la bàscula de Vidrà. Aquella hora el forner té tancat i tampoc el podem emprenyar gaire. Sortim amb 8 minuts de retard i agafem la pista que baixa cap a la depuradora i ens porta a travessar la riera per anar amb direcció Salgueda. Fa una mica de fred i baixem a poc a poc per no agafar-ne més del compte. Comencem a agafar calor quan tirem pujada amunt per arribar a la casa de Salgueda primer i a la creu de Salgueda després. Tirem pista avall i agafem el corriol que ens porta al veïnat de dalt de Sant Andreu de la Vola. He de dir que per voler baixar més del compte sobre la bici he fotut una bona patacada. En Pere s’ha sortit i ho ha baixat tot. Passem per darrere de Can Pigallem i trenquem a la dreta. Aquesta pista no l’hem deixat fins arribar al collet de St. Julià. Un cop allà agafem pista que ens porta just a sota Cabrera. Aquí comencem a descobrir nous camins i ens fotem a un corriol de baixada que al principi ha set una mica tècnic i desprès s’ha tornat més ràpid. Anem a sortir a St. Julià de Cabrera i tornem a passar pel collet. Allà trenquem a l’esquerra i continuem per la pista per fer la Serra del Feu i arribar a l’Esquirol. Quilòmetre 33, toca per un avituallament de 10 minutets si volem arribar a esmorzar amb condicions a Rupit.

Desprès de 10 minutets tornem a arrencar cap a les Fontiques. Agafem camí estret i molt tècnic que al ser pujada ens fa fotre algun bufet. Ara bé, com a bons grillats, pugem tot el tros sobre la bici. Sortim a una pista que anant tirant amunt ens porta a Cantonigròs. Al mig del poble ens desviem a la dreta i continuem pujant per un camí molt maco que hi ha al costat de la riera. Sortim a una carretera emporlanada que seguint-la ens porta a una pista que passa per St. Corneli i la Torre de la Vall. Arribem a Tavertet. Un cop allà, bevem una mica d’aigua tot mirant unes espectaculars vistes i després tirem amunt amb direcció l’Avenc. Continuem per pista fins arribar al collet de Rajols. Un cop allà ens deixem caure per una baixada sense final que ens portarà a Rupit. Toca fer foto al cartell i ruta pel mig del poble ja que el presi li fa gràcia baixar per unes escales. Arribem a la fonda Marçal i ens toca fotre un bon tiberi.

Al cap d’una hora d’haver arribat i després de descansar una mica dels 60 quilòmetres anteriors, tornem a pujar a les bicis. Travessem el poble i agafem porland de baixada que ens durà al bonic salt de Sallent. Parem un parell de minutets a treure algu de roba i a disfrutar de les vistes i comencem a pujar. Son uns 15 quilòmetres constants de pujada on passem per la Devesa, la Serra de Mateus (amb alguna marranada de corriol per allà al mig) i Coll de Saiols. Anem a sortir a la pista de Cabrera que unes hores abans havíem fet de cara amunt. Ara toca tirar avall però abans fem una breu parada. Ens alimentem una mica i el presi inclús fa un cigarro (quin paio mes pesat amb el fumar!! DEIXA-HO IA NEN!!!).

Pugem a les bicis per tirar avall i passar per tercer cop al collet de st.Julià. Continuem recte i de baixada per uns quilòmetres més endavant agafar la pista de l’esquerra per passar tota la Serra de la Rierola i travessar St. Andreu de la Vola. Toca pujar un parell de quilòmetres i travessar la carretera de la Vola. Un cop travessada, ens toca pujar per un pedregar malparit. Com que em sento bé, li cardo gas als pedals i ho pujo tot fins a dalt. Quina satisfacció!! Continuem per el corriol planer i sortim a la pista de Llombregueres que al anar-la seguint ens porta a vorejar un pèl de lluny el Castell de la Vinyeta. Ens plantem just davant de l’anomenada ‘’cuesta de la muerte’’. Son casi 4 quilòmetres amb 400 metres de desnivell positiu. Comencem a pujar però sabem que a la Vinyeta pararem a fotre un gel. Desprès de fer el gel i la fruita de ‘’turno’’ , tirem costa amunt cada un al seu ritme fins arribar a la Creu de Salgueda. S’ha de dir que desprès de 90 quilòmetres hem pujat en tot moment sobre la bici i hem arribat a dalt tots dos contents. Tirem pista avall i toca disfrutar fins arribar altre cop a la riera que havíem passat feia unes 10 hores. Ens queden 2 quilòmetres de pujada i ja hem passat dels 100. Satisfacció i cansament es l’ambient que es respira. Fem aquets 2 quilòmetres fins a Vidrà a poc a poc, ja que en Pere li be una mica de baixon per falta d’aliment. Un cop a Vidrà, cada un cap a casa seu a fotre’s una bona dutxa i a dinar. Son les 6 de la tarda!!!

Si voleu veure la ruta sobre el mapa, clikeu al següent enllaç:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6867545

 Moltes gràcies trempats i fins aviat

Pep Planas

Sortida dia 02/05/14 (Foto oficial Grillats)

En aquesta crònica ús explicaré la sortida d'aquest divendres dia 2. Vam quedar tots els Grillats davant el forn per fer la foto oficial i després tots menys en Pep vam anar a donar una volta i esmorzar com deu manar.
En Pep va haver de treballar (ja sabeu que té que pagar la bici nova :)).
Doncs a les 08:30 els Grillats es van citar a davant del forn, i tots van ser puntuals, hi eren en Pep, Pere, David, Gerard, Marc, Xevi, la joveneta Carla i un servidor, en Jesús.

Vam agafar una càmera professional, i vam començar a fer fotos, amb l'espònsor principal i sense, unes quantes fotos per tindre d'un cop tots els Grillats junts.
A la foto només van faltar l'Albert, en Xavier i en Quim. Tots els de Vidrà hi érem.

Després de les fotos vam decidir anar a fer un volt i esmorzar a la Serra de Llaers. Per anar vam agafar la carretera de Palou Xic, vàrem passar per les masies de l'Archer i la Plana, per arribar a Palou Gros, aquí vam agafar la carretera que puja al Barretó per 100 metres després agafar la Carretera que va direcció als Ferrers. Uns quilometres després vam agafar el trencant que va cap a la Masia de Maçats, Aquest tram del camí estava una mica enfangat, però res que els nostres Grillats no passin sense problemes.
Després de passar la Masia, just abans de travessar la riera, van trobar 3 ciclistes de Mallorca que estaven perduts, van haver de recular un parell de km amb nosaltres i després ells van baixar direcció a la Bauma del Teixidor mentre que nosaltres agafem el camí que ens porta fins al Teixidor, d'allà una baixada rapida i al final en Pere, es treu un dels seus corriols amagats per fotre una mica emoció a la ruta.

Arribem a Llaers, on esmorzem un parell de bones plates de carn, com ens agraden aquest moment.
Després dels cafès i el xupitos pertinents, tornem a agafar les bicis, toca tornar a Vidrà, aquest cop pel Portland fins a Besora i pel quitrà fins a Vidrà.
Tots junts vam passar un bon matí plegats, vam fer la foto i com no vam fotre un bon esmorzar.
Espero us agradí el nostre Blog!!!

Sortida dia 12/04/14 (Entreno Monegros a Cervera)

Bon dia a tots els seguidors del Grillats!!!!
Avui sóc jo, en Jesús, qui us explicara que vam fer els Grillats l'altre dia per entrenar per Monegros.
Dir que vam anar els 3 mosqueters, és a dir el Gran President, El super Secretari i un servidor.
Vam decidir quedar a les 8, coses del president i la seva feina.
El dia abans al vespre vam carregar bicis, i a les 8 ja hi érem tots 3 a punt per marxar cap a Cervera.
Si aquest cop l'entreno era per terres lleidatanes.
Vam arribar i vam esmorzar al primer bar que vam veure, un esmorzar no gaire pesat, envoltats de pòsters de Marquez, un cafetonet, sense res d'alcohol aquest cop, i cap a les bicis.
Per sortir de Cervera vam estar una estona, però finalment vam agafar la carretera bona, just sortir una baixada rapida i als pocs metres girem a la dreta i agafem una pista que tot fent un puja/baixa constant en porta a Granyanella. En aquest tram, just els primers quilometres en Jesús pateix una mica de depressió, ja pensava que no faria pas els 100 km que tenien previst fer.
Però tot després d'aquest quilometres, arriben a la pista que ens portés fins a Tàrrega, aquesta ja planera del tot, agafem un bon ritme, i en Jesús es comença a trobar bé.
Anem fent km i passem per Tàrrega, després de fer uns km per asfalt, el track torna a girar a l'esquerra per agafar una altra pista, que després d'uns quants kms en portés a Arbeca.
En aquest tram, en Pere va mostrar la seva tàctica per acabar sencer, i aquesta era anar al seu ritme a darrere, mentre en Pep i en Jesús ja veien que no era gaire normal que en Pere es quedes endarrerit.
Després de passar Arbeca agafem una pista que ens portarà fins a Puiggròs.

Aquí la ruta Gira per tornar, ja pràcticament portem la meitat de quilòmetres, i ara toca tornar fins a Cervera.
Al cap d'uns quilometres tornem a passar per Arbeca i ara agafem una altra pista que va bastant paral·lela a la d'abans però uns quilòmetres més al sud. Ara passem per Belianes i continuem el track passant per Sant Martí de Maldà per arribar finalment a Guimerà. Aquest poble és molt curiós, tot construït sobre un lateral d'una muntanya, ho recomano especialment de visitar.

Aquí els Grillats van pujar per uns carrerons estrets fins a arribar al castell, que evidentment esta a la part superior.

Pugen caminant fins a dalt la torre, fan les fotos típiques i cap a les bicis, queden uns metres mes de desnivell fins a arribar a la baixada, es fan durs, però tots pugen a bastant bon ritme.

Un cop allà, baixada i pla fins a arribar a Verdú. Aquí fem avituallament a una plaça del poble, comencem a estar cansats i va bé la paradeta.
Després arranquem per arribar a Tàrrega, tornem a agafar un troç del track de l'anada i finalment sortim a l'asfalt i veiem Cervera a lo alt.
En Pere aquí demostra que la seva tàctica d'anar tranquil darrere li ha funcionat, ja que a la pujada d'1 km fins a Cervera, arrenca i en Pep i en Jesús no el poden seguir.
Finalment un bon entreno amb molt bona companyia.
Per ultim i quasi a les 16:30, parem a dinar amb un Burger King, quin atracon "guarro" en vam fotre tots 3 plegats.
Espero us hagi agradat!!!
Salut i muntanya!!!